La renúncia a les secretaries és el gest demòcrata en favor del consens i la representativitat que “emanen dels resultats de les eleccions” del 7 d’abril. Però és un dard enverinat, també. Optar a una secretaria vol dir, també, tenir un conseller o una consellera condicionada l’hora de treballar en favor del grup parlamentari. Caldrà veure com reaccionen la resta de formacions polítiques i qui acaben presentar. O, fins i tot, si hi ha algun moviment d’última hora, no previsible hores d’ara, que deixi fora dels dos primers llocs de la Sindicatura els demòcrates.
En qualsevol cas, el fet que els taronges retinguin sindicatura i subsindicatura, que si surten escollides les seves candidates convertirà com a màximes rectores del poder legislatiu no només dues dones per primer cop en la història sinó també dues dones del món de l’educació, de l’ensenyança, fet aquest que no és pas novedós del tot, evidencia hores d’ara una doble circumstància: que els Demòcrates no han aconseguit arrencar pel moment cap pacte que garanteixi la estabilitat governamental i que no hi ha interès per part de la resta de grups d’assumir protagonisme dins la Sindicatura, al marge del PS que, en principi, sí que preveu ostentar una secretaria, amb tota probabilitat via Susanna Vela o Judith Salazar.
Els demòcrates també han confirmat en un comunicat allò que l’Altaveu ja va avançar, que Carles Enseñat i Mònica Bonell seran, respectivament, president i presidenta suplent del grup parlamentari. La resta de grups tindran molt probablement al capdavant Pere López i Rosa Gili (socialdemòcrates); Jordi Gallardo i Ferran Costa (liberals); Josep Pintat i Joan Carles Camp (terceravia) i Carles Naudi i Raül Ferré (Ciutadans Compromesos).
Comentaris (1)