Mentre en cercles familiars i jurídics es tem que l’exdirector d’Heliand i directiu de Cat Helicòpters Jorge Barrigón pugui intentar sostreure’s de l’acció de la Justícia -està sent investigat en el marc del ‘cas Pujol’ pels vols que la companyia hauria fet fins a Andorra suposadament amb diners de la família de l’expresident català i per algunes operacions financeres poc clares-, el mateix magistrat que va veure la setmana passada Barrigón a l’Audiència espanyola, José de la Mata, ha demanat a les autoritats judicials andorranes més informació sobre Andbank. Vol aclarir el jutge si el ‘Rocabily’ que apareix en alguns comptes és Josep Pujol, amb qui l’exresponsable d’Heliand hauria pogut fer ‘negocis’.
Barrigón i la seva exparella, resident al Principat, van acabar dimarts en dependències policials per unes diferències en relació a la gestió de la filla menor que tenen en comú. Bé, la diferència era una de molt clara i el que ha encès algunes alarmes. El soci de la companyia catalana d’helicòpters ara en concurs de creditors exigia a la mare de la seva filla que li entregués el passaport de la menor. Sense condicions. La dona va reclamar que el lliurament es fes per escrit i que Barrigón en signés el corresponent acusament de recepció. Alhora, reclamava també la dona que cada vegada que la nena tornés a estar sota la guarda i custòdia d’ella, el passaport tornés al seu poder.
L’home s’hi hauria negat amb rodó i davant de la pressió exercida s’hauria acabat requerint la presència policial, segons les fonts consultades, que no han pogut anar més enllà ni han facilitat més detalls per tal de no perjudicar, òbviament, la menor. Però la petició de Jorge Barrigón i l’oposició a tornar a lliurar el passaport quan la nena torni amb la seva mare o a signar un document que reconegués que li havia entregat fan mal pensar no només a la família sinó també als investigadors. Les fonts consultades han recordat que Barrigón té diversos deutes i causes obertes a Espanya, sent la darrera la que el va portar a estar detingut durant pràcticament dos dies per agents de la Unitat de delictes econòmics i financers (Udef) de la policia espanyola.
Aquests policies van ser els que el van traslladar de Barcelona a Madrid per posar-lo a disposició del jutge José de la Mata. El magistrat que acaba de dictar la catorzena ampliació de la comissió rogatòria internacional (CRI) formulada a les autoritats andorranes en el marc del ‘cas Pujol’. Ara, De la Mata pretén que es facin tot un seguit de diligències per corroborar si Josep Pujol feia operacions bancàries, a Andbank, sota el pseudònim ‘Rocabily’ o ‘Rucabily’. També el germà gran de Josep, Jordi Pujol Ferrusola, hauria usat el que avui podrien anomenar-se ‘nicks’, per fer operatives bancàries a Andbank o a la seva predecessora, Banca Reig. En aquest cas, Pujol es feia dir ‘Diplomatic’.
Segons que explica el diari ‘El Mundo’, l’instructor del ‘cas Pujol’ exposaria en la seva nova ampliació de la comissió rogatòria diversos exemples de maneres d’operar usades per Josep Pujol. Així, ressalta que el 28 d’octubre 1996 va autoritzar una sortida dels seus fons dipositats a Andorra en direció al Banc Central Hispano. Concretament a un compte amb les que responia a les M. L. B encara per identificar. En el concepte de l’operació hi figurava ‘Rocabily’. El 31 de març del 1998 la mateixa pràctica es torna a repetir, i Josep Pujol hauria tornat a autoritzar una operació de fons, en aquest cas des dels seus comptes d’Andorra fins al Merrill Lynch de Ginebra. Llavors, en la referència de l’operació s’hi va posar ‘Rucabily’.
Per això, en el marc de la nova comissió rogatòria, o ampliació de l’original, De la Mata demana que Andbank, com a hereva de Banca Reig, identifiqui qui és o era aquell ‘Rocabily’, que confirmi que es tractava de Josep Pujol o que, si no fos el cas, identifiqui qui s’amagava sota aquella referència. De Josep Pujol el jutge instructor de la causa també en vol totes les dades de què disposa l’Agència Tributària en les seves bases de dades. Alhora, manté activa la investigació sobre el crèdit de 900.000 euros que suposadament hauria concedit a Barrigón per suposadament comprar accions d’Heliand. I que, suposadament, mai no va usar per comprar ningú res i, en canvi, sí que presumptament el préstec seria fictici i hauria permès blanquejar diners.