Els advocats celebren aquest divendres el seu patró. Ho han fet posant la toga a dos nous lletrats, mostrant un sentit record per als dos companys desapareguts durant el darrer any -Rosa Ferrer i Salvador Raméntol- i retent un reconeixement als quatre professionals -Pere Augé, Aurora Casadevall, Enric Casadevall i Eloïsa Ortega- que enguany arriben als 25 anys de col·legiació. Durant l’acte hi ha hagut diversos discursos. Però s’esperava especialment el de la degana del Col·legi d’Advocats en un moment especialment convuls i fins i tot detectat pels lletrats estrangers convidats a la cerimònia.
Bellocq ha començat recordant el paper que juga l’advocat en la relació amb les persones a qui assisteix. Aquella persona que “vas a veure quan tens un problema”. I a partir d’aquí ha recordat que “vivim una situació de crisi que afecta els valors més essencials”, entre els quals, és clar, hi ha situat la democràcia i l’Estat de dret que, a parer de la lletrada, estan en “perill real”. Al món, però també al Principat. Bellocq, però, ni en el discurs oficial ni, tampoc, amb posterioritat a preguntes dels periodistes no ha volgut aclarir a què o a qui es referia. Sols ha deixat clar que les seves proclames anaven molt més enllà del ‘cas BPA’ tot i admetre que aquest afer “ha fet molt mal al país” i s’ha de començar a “minimitzar”. Per la qual cosa ha afirmar que “ens hem de calmar tots”.
En el discurs oficial -que no ha gaudit de l’aprovació via aplaudiments del fiscal general de l’Estat, Alfons Alberca- i també després en les seves declaracions, Bellocq ha advertit que l’Estat de dret “està amenaçat” i ha lamentat que s’hagin processat advocats “sense que existeixi prova de dol. El dol no es presumeix”, ha recordat la lletrada que ha recordat que s’han obert casos contra advocats, “que no són persones qualsevol”, i després les causes s’han acabat arxivant o hi ha hagut sentències absolutòries. I tot això perjudica el col·lectiu i la imatge que ha de projectar.
Bellocq també ha recordat que els seus advocats no poden anar més enllà de la llei i “actuar en frau de llei” perquè a parer seu tot plegat “debilita”, novament, l’Estat de dret i el propi col·lectiu, alhora que posa en risc el sistema. Altra volta la degana no ha volgut dir si es dirigia cap a algú en concret. Sols ha recordat que “no està limitat a la causa BPA”, sobre l’aturada del judici per la causa general de la qual no ha volgut donar més importància. El ‘cas BPA’, però, sí ha servit a la degana del Col·legi d’Advocats d’Andorra per negar diferències entre la junta del col·lectiu o dins del col·lectiu.
“Igual que les defenses del ‘cas BPA’ poden tenir teories diferents o estratègies diferents”, també hi pot haver divergències a la junta o al col·lectiu. Però no hi ha fractura, segons Bellocq que, curiosament, davant els periodistes s’ha referit -i fa de mal pensar- a la qüestió de forma espontània. Sense que ningú no li ho demanés. “És una fama falsa”, la de la suposada fractura, ha dit la màxima responsable del col·lectiu d’advocats.
Més celeritat i noves eines per als casos amb menors
La degana dels advocats, Sophie Bellocq, s’ha referit davant els periodistes a moltes més coses que no pas a aquelles que s’ha referit en el seu discurs institucional. Així, ha valorat generalment en positiu els canvis legislatius que es proposen en relació amb els infants i els adolescents però, sobretot, ha demanat eines per poder jutjar els casos amb menors implicats amb més celeritat, perquè no pot ser, ha vingut a dir, que quan s’imposa una pena a algú que va fer un delicte essent menor sigui jutjat i condemnat ja sent major d’edat. “S’ha de respondre del que s’ha fet” amb més celeritat, ha exposat Bellocq que ha estat més clara i contundent quan ha demanat la creació d’una figura que exerceixi la defensa dels menors donat que el ministeri fiscal, que actualment i per llei s’encarrega d’aquesta tasca, no ho pot fer prou bé atès el volum de feina que té. Seria una figura ad hoc com pot ser el saig per a les execucions de sentències. Un rol que podria ser exercit per advocats en funcions de torn de guàrdia o d’ofici i que fos suportat econòmicament per l’Estat.
Més poder per als col·legis professionals
Sophie Bellocq és presidenta del Consell de Col·legis professionals. Aquest organisme està mirant d’arribar a una entesa amb el Govern arran del malestar creat per la modificació de Llei d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals. En certa manera, els col·lectius professionals reclamen més poder per decidir sobre aquells que poden accedir o no accedir als seus col·lectius. I no que valgui amb la simple autorització governamental. En un parell de setmanes hi ha una reunió que pot ser clau per a la resolució d’aquesta qüestió que, en certa manera, ha recordat Belloq, els advocats tenen millor encarada que altres col·lectius via exàmens i proves d’accés a la professió. En aquest sentit ha recordat que cinc de les sis persones presentades a les darreres proves les han superat. “Va costar una mica la posada en marxa, però quan hi ha hagut una mica de rodatge ja no hi ha hagut cap problema”.