Andorra Telecom i el Govern s’han compromès a tenir pensat per la setmana que ve una alternativa al fallit projecte del que havia de ser un edifici emblemàtic i singular entre crides molt majoritàries que no facin massa res. En l’àmbit polític i social, fa fins i tot certa por pensar quina en port sortir ara després de l’estrepitós fracàs de ‘The Cloud’. Per tant, hi ha com una exigència ciutadana d’evitar nous invents. Malgrat que de portes endins, Govern i, fins i tot, alguns components de DA més enllà de l’executiu viuen un moment delicat -fonts consultades han explicat que aquest mateix matí el màxim responsable governamental, Toni Martí, continuava demanant-se a l’edifici administratiu com podia ser que hi hagués una desviació pressupostària tan gran-, de portes en fora s’intenta fer passar un missatge de “decepció” i de certa normalitat, i a partir d’aquí mirar capejar el temporal com es pugui. En la línia que durant molt temps va mantenir Mariano Rajoy a Espanya. És l’exemple i per a molts dels dirigents governamentals una font d’inspiració.
La classe política i socioeconòmica exigeix a l’executiu que no faci més invents i prefereix que no es pretengui insistir en cap projecte que acabi generant l’allau d’ironia i sornegueria actual
Martí i Torres s’haurien compromès amb la cònsol de la capital a trobar i executar una solució urbanística per a la zona des d’ara i fins a final d’any. Així ho ha revelat la cònsol Marsol després de reunir-se amb els dos mandataris governamentals. El desgast sofert pel ministre amb aquest projecte, i també amb d’altres, seria molt notable. Però que hagi transcendit per ara no es planteja cap dimissió tal i com han demanat tant des del Partit Socialdemòcrata (PS) com des de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). És més, els dirigents governamentals refusen qualsevol responsabilitat. Però els ‘memes’, acudits i comentaris no pas positius en relació amb el projecte que està clar que no es durà a terme són una constant. Fins ‘The Cloud’ ha esdevingut ‘The Clown’. De núvol a pallasso. D’ennuvolat a pallassada. La ridiculització de tot plegat és més que evident.
Per al Govern en el seu conjunt no és una situació fàcil sigui quina sigui ara la solució després d’haver hagut d’admetre ni que sigui implícitament el fracàs d’un dels molts projectes estrella que han quedat al tinter. Aquest, és clar, per la dimensió i el volum que tenia dóna més sonoritat a tot plegat. Però sense ‘The Cloud’, amb l’heliport també ja en el bagul dels records, la font lluminosa més apagada que mai, el recinte multifuncional sense funcionar i tants i tants anuncis d’inversió estrangera que han sigut noms seguits de fum… la sensació de desastre és notable per molt que l’executiu s’entesti a fer veure i creure el contrari.
El paper del ministre
I si per al conjunt de l’executiu la situació no és fàcil, menys ho és per algun dels seus integrants. Les crítiques a Torres Falcó pel fet que deixés sol el director general d’Andorra Telecom a l’hora de fer l’anunci de la suspensió del projecte és una de tantes. El ministre va mirar de minimitzar-ho compareixent més tard, però hi ha quan una part del gas s’havia desbravat. Torres Falcó no es va voler treure les puces de sobre, això no, deixant anar que era un projecte que havia heretat i res més. El titular d'Ordenament Territorial i president del consell d'administració de l'operadora de telecomunicacions ha pretès suposadament treure pit aquesta tarda en un acte a la Massana. Ha assegurat que no hi ha cap intenció de dimitir per part de cap responsable polític i ha criticat l'oposició per les crítiques. Lluny d'entomar-les, ha acusat les formacions adversàries de fer electoralisme i ni tan sols ha acceptat que la renúncia a 'The Cloud' sigui un fracàs atès que, ha recordat, hi ha molts d'altres projectes que sí que s'han tirat endavant.
Malgrat el neguit, la decepció i la tensió que viuen alguns dels ministres, especialment el responsable d’Ordenament Territorial, ara mateix no es preveuen dimissions
Però al polític encampadà, que en altres cercles ha d'aguantar més d'una i de dues cornades, no li deu ser fàcil, almenys aparentment, haver de dir que "si escau" s'hauran d'exigir responsabilitats als tècnics que han treballat en el projecte. El concurs d’idees el va guanyar la proposta que tenia al capdavant, com a cap visible, l’arquitecte Gerard Arias. Si Arias era persona de la confiança de Jordi Alcobé quan aquest va ser el primer en impulsar el projecte, l’arquitecte ho continuava sent ara de Torres Falcó. I el vincle i la confiança anaven i van més enllà de la qüestió professional. Hi ha llaçoss personals que compliquen més una situació complexa de per sí. Perquè, justament, en les condicions tècniques hi ha bona part de la mare dels ous. Les empreses ja havien advertit des de feia molt temps que el projecte que es pretenia executar no costava ni costaria 40 milions d’euros.
El plec de condicions hauria acabat de confirmar tot plegat. Segons diverses fonts, i tot i que donant quinze dies de marge més per presentar les propostes es va intentar minimitzar l’efecte d’una redacció deficient, les bases del concurs presentaven tants buits, tants forats, tantes imprecisions… i respecte de tot plegat, l’administració en feia responsable qui resultés adjudicatari del concurs. D’aquí que davant les llacunes que presentava el projecte, les constructores no tinguessin més remei que reinterpretar la proposta, fins i tot fer alternatives per compte propi, i davant el risc evident que tenia tot plegat, sumar euros i euros.
Però les propostes no deuen ser tan descabellades quan el propi ministre va agrair l’esforç de càlcul de les empreses. La inversió dinerària sols en fer el pressupost ja és molt notable. I si fa unes setmanes tant Torres Falcó com Martí, en una reunió amb els empresaris, van advertir-los que o bé s’ajustaven en el preu o es convocaria un concurs internacional, ara ja cap membre del Govern ja no ha gosat parlar d’aquesta qüestió. L’error, doncs, sembla evident que és del cantó de l’administració. Del projecte, del plec de bases. I això, en part també, és el punt de partida de la “sorpresa” i “preocupació” mostrada per la cònsol d’Andorra la Vella que aquest dijous ha dit la seva en el marc de tot l’enrenou generat per la renúncia d’Andorra Telecom a ‘The Cloud’.
Marsol: que no es perjudiqui més la zona
"Nosaltres crèiem en aquest projecte", ha assegurat la cònsol, ja que no només es tractava del nou edifici d'Andorra Telecom, sinó de la millora de l'entorn amb una gran zona de vianants i una plaça. “'The Cloud’ ens donava l'element diferenciador i propi i el símbol d'Andorra la Vella", ha afegit Marsol en declaracions recollides per l’agència ANA. Però davant d'aquesta situació, "no ens quedarem només amb la preocupació i llepant-nos les ferides". Conxita Marsol s'ha reunit d'urgència amb Martí i Torres, amb els quals ha acordat, de manera immediata, la urbanització del voltant on havia d'anar l'edifici.
El comú de la capital voldria que la zona s’urbanitzés des d’ara i fins a final d’any amb independència de què s’hi faci més endavant per posar fi a dos anys de provisionalitat
"Estem decebuts i preocupats", ha dit Marsol, en referència a la zona que havia d'acollir el nou edifici d'Andorra Telecom, que fa dos anys i mig que es troba en unes condicions que no afavoreixen el centre de la capital, ni tampoc la unió de l'avinguda Meritxell amb l'avinguda Riberaygua i el Fener Boulevard. I ha remarcat que el comú ja tenia pressupostats 1,5 milions d'euros pel 2019 i 2020 per aquesta actuació, que s'avançarà i que hauria d'estar enllestida a finals d'aquest mateix any. Per últim, Marsol ha animat Andorra Telecom a replantejar un projecte atractiu per l'avinguda Meritxell, per la capital i per l'eix central, si realment ‘The Cloud’ es dóna per abandonat. La mandatària comunal ha valorat positivament la trobada amb els dos responsables governamentals i ha afegit que "davant de les coses que no són bones s'ha de mirar de buscar les oportunitats".
Comentaris