El Tribunal Constitucional (TC) ha notificat aquest matí les sentències dels dos recursos directes d’inconstitucionalitat que els consellers liberals Jordi Gallardo i Ferran Costa, els socialdemòcrates Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís, i el d’SDP Víctor Naudi havien presentat contra les lleis aprovades l’octubre passat i que representaven una de les claus de volta de la legislatura. Els parlamentaris no qüestionaven la totalitat de les lleis si no articles concrets de les mateixes, un fet que el Constitucional ressalta en les seves decisions, de les quals han estat ponents els magistrats Isidre Molas i Laurence Burgorgue-Larsen.
Els consellers generals que van qüestionar les normatives consideren que la decisió dels magistrats suposa “un fracàs” per a l’executiu i li demana que, ara sí, s’obri a dialogar
El TC considera que els articles posats en dubte de la llei de competències s’ajusten a la Constitució però, en canvi, creu que la immensa majoria dels preceptes contra els quals es va recórrer en relació a les transferències comunals sí que no respecten l’objectivitat i la proporcionalitat que la Carta Magna exigeix. Les dues resolucions, de dues desenes i mitja de pàgines cadascuna, estan sòlidament argumentades i aclareixen per al futur diferents aspectes d’allò més interessants.
Quant a les competències, no veu objeccions el Constitucional al fet que els comuns puguin cedir gratuïtament al Govern terrenys que hagin obtingut de les cessions obligatòries que estableix la llei del sòl respecte del desenvolupament urbanístic de les unitats d’actuació. Això sí, deixa clar que la titularitat real del bé públic o patrimonial ha de continuar essent comunal i que no hi ha objeccions a fer sempre que el Govern ‘reclami’ dit terreny en el marc d’un pla sectorial definit o un projecte d’interès nacional. El tribunal no entra en si els informes han de ser vinculants dels comuns han de ser vinculants o no. Deixa clar, però, que han de ser preceptius.
Amb tot, avala els articles discutits i, per tant, la totalitat de la llei de competències que, segons Martí, era la que generava “més recels” i que permetrà donar un “salt qualitatiu” tot donant valor a altres lleis com, per exemple, la de transició energètica. Per això “estic tan content”. Com satisfet i cofoi s’ha mostrat el cap de Govern davant els micròfons d’Andorra Televisió per la decisió del TC, en aquest cas sí, d’anul·lar tres dels articles qüestionats pels recurrents més una disposició addicional més un parell de preceptes més que indica per iniciativa pròpia el tribunal.
'Arguments d'inconstitucionalitat'
Quant a les transferències, el que fa el TC amb la seva decisió és deixar sense efecte els denominats recursos de redistribució sostenible perquè “el criteri d’objectivitat no existeix i l’exigència de proporcionalitat només es respecta en part”. I aquests criteris han d’imperar en tots els indicadors com imperen en matèria de població i territori, les dues grans variables del repartiment de diners. En relació amb aquestes dues darreres variables, els magistrats no veuen malament que un element del càlcul puguin ser el nombre d’infants o de gent gran que tingui una parròquia, o la capacitat hotelera.
Tampoc no qüestiona la sentència la denominada partida de solidaritat i particularitats parroquials en funció de “criteris concrets” relacionats amb el nombre d’establiments comercials, la llargada de les carreteres secundàries o les societats parapúbliques participades per les corporacions, ara bé, el problema es dóna quan “es condiciona la recepció dels recursos de redistribució sostenible” a qüestions d’ordre mediambiental, social o econòmic o al compliment de determinades lleis. Això, segons el TC no respecta el principi de proporcionalitat i “vulnera de manera directa el principi constitucional de l’autogovern dels comuns”.
Toni Martí, però, no hi veu major problema perquè segons el cap de Govern la partida, els indicadors que el tribunal considera que no són ajustat a la Constitució representen amb prou feina 4,4 milions d’euros dels 55 que el Govern està disposat a transferir, una xifra que assegura el polític escaient, i ho assegura ell, no s’hi refereix explícitament almenys el tribunal, que es dóna per bona. Però l’observació de Martí topa amb la feta per un dels recurrents, el conseller liberal Jordi Gallardo, que juntament amb la resta dels parlamentaris que van portar les lleis al TC entenen que la normativa sobre transferències “no és aplicable” perquè la decisió judicial té a veure amb “un 20% de les transferències que el Govern no podrà assumir”.
Pere López i Jordi Gallardo han coincidit en afirmar que la decisió del Constitucional “és un fracàs molt important per aquest Govern”. I Gallardo i Víctor Naudi, en la mateixa compareixença, han compartit reflexió en relació amb el fet que acudint al TC “vam fer un acte de responsabilitat” i van mantenir allò que van dir al dia del jurament, que “respectaríem la Constitució”. Els tres parlamentaris han demanat que després de la repassada dels magistrats a un dels nuclis durs del nou disseny de la llei de transferències, el Govern prengui seient, respiri fons i es disposi a negociar una solució “sostenible”.
Toni Martí es mostra “molt content” per l’aval total a la llei de competències, minimitza l’impacte del tribunal sobre el que deixa fora de l’altra norma i avança una solució ràpida amb UL i CC d’aliats
“Seria un error que (el Govern) menystingui” la decisió judicial, a parer de Pere López i que adopti “una solució cosmètica”. “Que no es vulgui fer (la solució” de manera ràpida”, ha reclamat Gallardo. Més encara. El líder parlamentari socialdemòcrata ha reclamat que “es reobri un ampli diàleg (perquè els canvis que s’hagin d’introduir) tinguin un suport vàlid”. El cap de l’executiu deu haver pres bona nota de les suggerències de l’oposició, però a la inversa, perquè al cap d’un parell o tres d’hores de les peticions de PS, Liberals i SDP, Toni Martí ha anunciat una actuació que es farà “molt de pressa” perquè després de conversar amb els cònsols i amb el suport de DA, Unió Laurediana i els independent de la Massana es pugui ‘maquillar’ la llei parcialment tombada i es doni la qüestió per tancada.
De fet, segons algunes fonts, durant tot el matí, el cap de Govern, en contacte amb qui va ser la secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, ha estat valorant, simplement, mantenir la llei amb els articles considerats inconstitucionals degudament expulsats del text. I tirar amb el que en quedaria. Ara, però, es pretén fer una reflexió un pèl, només un pèl més aprofundida, però igualment ràpida, per mirar com es resol tot plegat. I Martí ja ha remarcat que les partides de solidaritat i particularitats parroquials ha estat avalada. Potser aquest serà el nou calaix de sastre. Per on el Govern i els seus aliats trobaran la via de solució.
Comentaris