Les ofertes presentades estan per sobre d’allò que la corporació pensava perquè els càlculs fixats en el plec de bases estarien molt per sota de la realitat. Les condicions de la licitació fixaven que totes les empreses podien optar a quedar-se tots els sectors però que no hi podia haver repetició d’adjudicatària. Amb tres empreses per a quatre espais és manifestament impossible que Marsol pugui complir les seves pròpies regles del joc i no es pot descartar que el procés sigui declarat desert.
El procés de licitació de les obres de remodelació i embelliment de l’avinguda Meritxell se li està complicant al comú d’Andorra la Vella, fins al punt que una de les possibilitats és que hagi de declarar desert el concurs inicialment convocat i, per tant, les obres que s’havien d’iniciar el 3 d’abril s’hagin d’ajornar. Només tres empreses -tres de les grans constructores del país: Pidasa, Locubsa i Unitas- s’han presentat al concurs, dividit en quatre fases. A més, ho han fet amb ofertes superiors al que preveia la corporació, que en el plec de bases establia que qualsevol empresa es podia presentar per fer els treballs dels quatre sectors però, en canvi, si se li adjudicava una fase quedava invalidada per rebre un segon contracte.
Tot plegat, segons diverses fonts, està causant un veritable daltabaix tant en el departament d’Urbanisme com en els màxims mandataris polítics de la corporació, que han defensat el procés a capa i espasa. El sector empresarial de la construcció ja havia expressat en multitud de fòrums -reunions de treball però també manifestacions públiques- que el projecte establert i el plec de bases que sustentava el concurs per a adjudicar els treballs era extremament just. De fet, ja d’entrada diverses empreses que són habituals en procediments d’obra pública van renunciar a presentar-se perquè no volien assumir un risc que consideraven massa alt.
Hi ha tanta concreció definida en el projecte sobre els materials a emprar que en molts casos sols hi ha un subministrador a tot Espanya, fet que elimina la competència de preus i encareix el cost
Diverses fonts han assegurat que, ja d’inici, hi havia tres factors molt difícils d’assumir. Tots tres lligats entre ells. D’una banda un termini d’execució molt ajustat. Les obres s’havien de fer entre el 3 d’abril i el 3 d’agost. Després, un ritme de treball brutal. De 8 del matí a 10 de la nit cada dia, dissabtes i diumenges inclosos, havent de fer compatibles tres torns laborals durant quatre mesos. I, per acabar-ho d’adobar, el plec de condicions estableix sancions molt altes en cas d’endarreriment i, en canvi, el comú no s’obliga a pagar el total de les obres fins al mes de gener del 2019.
Però quan les empreses es van posar a elaborar les seves ofertes, encara s’hauria trobat un quart escull. El projecte elaborat per Enginesa i validat per la corporació comunal és tan específic que la concurrència vers els industrials és pràcticament impossible. Això és, que el projecte estableix en concret la majoria de materials que s’han d’usar. Tanta concreció imposava el projecte i el plec de bases que per una part del material només hi ha un subministrador dels productes definits en el projecte a tot Espanya. Què suposa això? Sabedor l’industrial o industrials concernits que només ells poden subministrar el que es demana, han apujat preus.
I quan els constructors han hagut de fer els seus càlculs ha resultat que les ofertes que han pogut presentar són més elevades del que preveia el comú. O dit d’una altra manera: els càlculs comunals van ser excessivament generosos cap als seus interessos i tant tant ajustat que estarien per sota del cost real. Per tant, és més que probable que la reforma projectada inicialment per un cost global de 7,5 milions s’acabi disparant. Per això és més que probable que si finalment es declara desert el concurs i s’ha d’elaborar un altre plec de condicions la inversió ja hagi de ser molt superior.
Les tres empreses que s’han presentat per mirar de poder assumir els treballs han fet ofertes que cobreixen els quatre trams en els quals s’ha dividit el projecte. Però si el comú adjudiqués dos fases a una mateixa constructora, com s’ha explicat, estaria contravenint les seves pròpies regles del joc establertes en el plec de bases. Per això que la corporació s’està mirant fil per randa tot plegat per mirar de trobar una solució que no es presenta gens fàcil.
Comentaris