Demòcrates per Andorra (DA) es manté, socialdemòcrates pugen, liberals i SDP reculen, terceravia probablement s’estrenaria al Consell General i Eusebi Nomen i Alfons Clavera se’n quedarien fora. Aquesta és una possible lectura dels resultats de l’enquesta preelectoral fets públics aquest matí pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). La lectura se centra en la circumscripció nacional, en què els taronges tornarien a ser la formació més votada i podrien arribar a obtenir sis escons. La composició final del parlament, però, dependrà, com gairebé sempre, de les parroquials. I aquí el CRES no hi entra tot i que sí que augura que hi haurà més competència de la que hi ha hagut en altres conteses electorals.
L’enquesta d’opinió política, però, parteix d’una premissa que no pot passar desapercebuda: pràcticament la meitat de les persones consultades no responen o no saben què respondre. I més enllà d’això (un 60%), si es té en compte només els que diuen que tenen el vot decidit. Si se se suma el vot decidit més la simpatia per una determinada formació, DA, amb un 39%, seria la primera força i Andorra Sobirana i Units pel Progrés d’Andorra (UPA) quedarien lluny del 7,14% de vots necessaris per poder assolir representació parlamentària. Aquesta circumstància podria afavorir els demòcrates tot i que només un de cada cinc consultats creuen que hi haurà majoria absoluta. També balla la representació per la circumscripció nacional de terceravia i SDP. La implantació laurediana dels primers, però, els assegura pràcticament un escó.
Malgrat que és una gosadia fer una projecció a escons, amb els resultats que hi ha sobre la taula DA podria arribar a 6 consellers nacionals, PS 4, Liberals 2 i terceravia i SDP un cadascun
Liberals i socialdemòcrates es canviarien el lloc en relació amb els comicis del 2015. La formació encapçalada per Pere López seria la segona força que atrauria més vots per davant dels liberals, que paguen la fractura ja que si es té en compte la força obtinguda per terceravia no sumen els quatre consellers que L’A va obtenir a la nacional el 2015. El director del CRES ha remarcat que els pronòstics aventurats en el format de sumar vot decidit i simpatia es van aproximar molt al que va acabar passant tant el 2011 com el 2015. També ha assegurat que és menor el marge d’error com més vots es preveu que rebi una formació. O dit d’una altra manera, és més possible que DA aconsegueixi ser la força més votada que no pas que Nomen i Clavera quedin fora de la cambra, encara que ara per ara sembla això segur.
Micó, però, ha explicat que tant Andorra Sobirana com Units pel Progrés són “partits molt nous” i caldrà estar atén a l’evolució de la campanya. El sociòleg ha recordat que en anteriors ocasions el guanyador que apareixia a l’enquesta “al final guanyava”, que hi ha més “vot ocult de centredreta” que no pas de centreesquerra, fet que explicaria perquè en les consultes apareix que l’electorat és més d’ideologia d’esquerres que de dretes i, sobretot, Micó ha remarcat que “no podem” aventurar “una projecció” perquè “hi ha un volum molt gran de persones que no sabem què farà” i, per tant, “hem d’intentar dir coses que podem dir i les que no es poden dir, millor no dir-les”.
Les dades obtingudes en l’enquesta sobre les circumscripcions territorials presenten un marge d’error tan gran que s’ometen tot i admetre que hi ha “parròquies molt disputades”
El CRES ha evitat fer una translació de les seves dades a escons. Però si es té en compte la suma de vot decidit més simpatia, que en les enquestes del 2011 i el 2015 va acabar sent força fiable, el repartiment de consellers sorgits de la circumscripció nacional podria donar sis consellers a DA (que la majoria dels consultats que es mullen asseguren que creuen que guanyarà, que no vol dir que ho vulguin), 4 al PS, 2 a Liberals i terceravia i SDP es quedarien amb un sol parlamentari, que a més a més no és segur i acabaria afavorint, probablement, a PS i Liberals, encara que això no es podrà assegurar fins al 7 d’abril, en què, si es fa cas als enquestats que responen que sí que aniran a votar, hi hauria d’haver, novament, un molt alt índex de participació (84%). La realitat, però, molt probablement quedarà uns quants punts per sota. Potser més de deu, malgrat que el combat de l’abstenció serà una de les lluites de totes les formacions.
El treball que s’ha fet a nivell parroquial presenta un marge d’error tant elevat que és intolerable. D’aquí que el responsable del centre de recerca sociològica lligada a l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Joan Micó, hagi declinat fer-ne qualsevol publicitat. Això sí, en algunes parròquies es preveuen duels molt renyits. “Hi ha parròquies molt disputades”, ha manifestat Micó, que no ha volgut anar més enllà atès que fins i tot en aquelles ocasions que es va fer una sobreexposició de la mostra de les parròquies més petites, els resultats no tenien cap versemblança. D’aquí que s’hagi aparcat, com a mínim, la publicitació de les dades que s’obtenen.
Espot el més conegut, però el Govern suspèn
L’enquesta d’opinió política també recull resultats d’altres preguntes, altres elements de consulta. En aquest sentit, el fins fa poc ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, és el candidat que rep la valoració més alta, un 5,99, malgrat que mai abans s’havia consultat sobre ell com a tal, òbviament. Tampoc no s’havia preguntat darrerament sobre Eusebi Nomen, ni sobre Josep Roig i Alfons Clavera. Espot és el més ben valorat dels candidats però no és el més conegut i tampoc això no serveix perquè aprovi el Govern -que treu la pitjor nota dels darrers anys, de fet, dels dos mandats de DA- ni perquè arribi al 5 el grup parlamentari demòcrata.
Quant a les valoracions, darrere d’Espot s’hi situa el socialdemòcrata Pere López amb un 5,92, pujant respecte de l’any passat. També puja i aprova nítidament, cosa que havia raspat el 2018, el liberal Jordi Gallardo (5,64). Josep Pintat (5,41) i el progressista Josep Roig (5,03) també superen el llindar del cinc del qual queden per sota Nomen (4,49) i Clavera (3,93), que, alhora, és el candidat més desconegut de tots. Només un de cada tres enquestats (de fet, una mica menys, el 30,5%) afirma conèixer-lo. A l’altra banda s’hi troba Josep Pintat. Al líder de terceravia el coneixen nou de cada deu enquestats, sempre entre persones amb dret a vot.
Els consultats donen només un 4,57 al Govern, la pitjor nota dels dos mandats demòcrates a Prat de la Creu
A Xavier Espot assegura conèixer-lo el 86,7% dels consultats mentre que la resta de candidats queden a força més distància. Pere López seria el tercer d’aquest rànquing particular, assolint un 73,1% de coneixença. Eusebi Nomen supera tant a Jordi Gallardo com a Josep Roig. En concret, un 68,5% dels enquestats afirma conèixer el líder d’Andorra Sobirana, molt igual que el cap de llista liberal (68,4) i amb cert marge sobre el candidat progressista (43,6%).
Pel que fa a la valoració del Govern i dels grups parlamentaris, l’executiu torna a suspendre, però ara ho fa més clarament encara del que ja ho havia fet els anys precedent. De fet, dels darrers exercicis, només al 2015 va aconseguir aprovar amb un 5,09. Ara se situa al 4,57, la nota més baixa dels dos mandats demòcrates. I en relació amb els grups parlamentaris el més valorat és el socialdemòcrata, que és l’únic que aprova amb un 5,09. La resta suspèn. Liberals per molt poc (4,94). Demòcrates també es queda a prop del 5 (4,85), però els progressistes d’SDP (4,54), els escindits liberals ara conformadors de la tercera via (4,57) i Sílvia Bonet (4,47) es queda més lluny.
Comentaris (10)