Vèncer enguany als Gaudí té un mèrit més que notable. Cert que ‘Polvo serán’ és una de les sensacions del curs. Però a certa distància de les dues grans pel·lícules que ha donat el cinema català el 2024: ‘El 47’ i ‘Casa en flames’. Laia Ateca competia contra les seves homòlogues en aquelles dues produccions i, també, la de ‘L’abadessa’. Era clar, això sí, que la millor direcció artística tindria veu de dona. Laia Ateca s’ha imposat a Irene Montcada, Marta Bazaco i Núria Guàrdia Allué.
Quan la cinematògrafa andorrana ha escoltat el seu nom com a premiada -estar nominada i asseguda entre els grans tòtems del cinema català ja era un bon premi- l’emoció l’ha envaït. I ha pujat a l’escenari no sense abraçar-se a algun dels seus companys. I ja havent rebut l’estatueta basada en una de les obres de Gaudí, Laia Ateca ha donat les gràcies al seu equip, encapçalat pel director del film, Carles Marques-Marcet.
I llavors, sense esplaiar-se gaire, ha deixat anar, canviant al castellà, un “gràcies, Ángela, perquè ets llum”, en referència a l’actriu Ángela Molina, protagonista d’una pel·lícula diferent, musical, que tracta del suïcidi assistit, de la vida. I l’andorrana ha acabat dedicant el guardó “a les meves dues àvies. I visca l’amor!”.
Comentaris