De fet, una de les primers coses que caldrà fer, després que un mes després de l’ensorrament es cobrís amb una lona l’espai on hi va haver l’enderroc i, conseqüentment, on va quedar una obertura, serà dur a terme les tasques de desenrunament. El prioritari és que els tècnics de Patrimoni Cultural procedeixin a fer la tasca de selecció dels rocs caiguts que seran reaprofitables posteriorment en la reconstrucció.
Ara per ara, almenys que hagi transcendit, no hi ha clar encara un full de ruta. La comissió que es va crear per afrontar la refeta del temple, que havia de ser un dels grans reclams del projecte que abandera Andorra per presentar davant la Unesco, també ha estat aturada fins ara. I també sembla que ben aviat es podria reactivar. Això hauria de permetre tenir més elements per saber com pot avançar tot plegat.
Encara cal definir del tot, però, una qüestió altament important, com la dotació pressupostària de què es podrà disposar. I és que malgrat que la intenció inicial, quan va succeir l’incident, era poder dedicar una partida pressupostària extraordinària a la reconstrucció de l’església, els ajustos econòmics als quals obliga la crisi generada pel coronavirus ho deixa tot en l’aire. En les properes setmanes s’hauria d’anar acabant de treure l’entrellat de tot plegat.