El document ha estat presentat en el marc de l’UCE amb el suport d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua i vol donar resposta al fet que “en els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació és d’emergència lingüística”. Així, es remarca que, actualment, té només “un 32% de parlants habituals” i, per tant, el seu ús social “s’ha reduït a tots els territoris”. I davant aquesta realitat, alerten que “per superar la minorització del català, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i europees), de la qual no es poden desentendre de cap manera, són fonamentals els comportaments quotidians de tothom -persones individuals i entitats o col·lectius- per tal d’evitar una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats”.
És per aquest motiu que els 27 signants fan una crida clara. Cal, defensen, “situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana” al mateix temps que “és cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la seva defensa i promoció”.
Vela reconeix que a Andorra “la situació potser no és la mateixa que a altres territoris”, però entén que “ens hem de solidaritzar” i també alerta que “hem de vigilar i fer un esforç important, tenint en compte que cada cop tenim més immigració; no podem abaixar la guàrdia i pensar que amb la llei ja fem”
Així, el document insta totes les entitats de la societat civil i a la ciutadana a actuar “de forma urgent” en diferents àmbits. Entre ells, destaquen el fet de “parlar en català amb tothom” i fer que el seu ús i coneixement sigui “eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom” o la demanda de “consumir i gaudir de cultura i entreteniment” en aquesta llengua ja que “això reforçarà el mercat en tot l’àmbit, impulsant circuits d’arts escèniques, visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional”.
A la vegada, es considera clau “conscienciar el conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu”, ja que “ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom” o “reivindicar a qualsevol entitat que han d’estar compromeses amb la llengua i fer les seves activitats i comunicació sempre en català”. Altres punts del document són la petició de col·laboració amb aquelles agrupacions que defensen la llengua o “d’enfortir les xarxes veïnals”, així com “exigir als representants dels Estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana”.
Tot això, remarquen, sota una realitat clau: cal “responsabilitat individual i col·lectiva”. I aquest ha d’arribar “de tota la ciutadania i el teixit associatiu”. És, entenen els impulsors, la forma de poder “refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana”.
Entre els 27 signants hi ha persones de tots els territoris que han tingut, al llarg dels darrers anys, responsabilitats claus en els diferents governs. És el cas dels exconsellers de Cultura de la Generalitat Lluís Puig, Joan Manuel Tresserras, Laura Borràs o Ferran Mascarell; o de les Illes Balears Esperança Camps o Bàrbara Galmés. També hi ha l’expresident valencià Josep Lluís Albinyana o la diputada al Congrés Àgueda Micó.
Andorra també hi és representada. En aquest cas, per dues persones que han encapçalat el ministre de Cultura: l’actual rector de l’UdA, Juli Minoves, i la consellera general Susanna Vela. “Tot comença perquè una sèrie de persones de la Plataforma de la Llengua que són amics de tota la vida vam comentar.me, que es faria aquest manifest i que es llegiria a Prada i que estaven buscant signatures”, explica la parlamentària, tot indicant que “el vaig llegir i em va semblar oportú”.
En aquest sentit, l’escaldenca apunta que “la llengua és un tema de tothom” i avisa que “les lleis, per si soles, no arreglaran el problema, sinó que és una qüestió de responsabilitat personal de cadascú”. Admet que a Andorra “la situació potser no és la mateixa que a altres territoris”, però entén, primer, que “ens hem de solidaritzar” i, després, alerta que “també hem de vigilar i fer un esforç important, tenint en compte que cada cop tenim més immigració; no podem abaixar la guàrdia i pensar que amb la llei ja fem”.
Per la seva banda, el rector de l’UdA apunta que “se’m va demanar com un dels antics responsables de cultura en territoris de parla catalana” i deixa clar que és una adhesió “a títol personal”. Tot i això, remarca que “hi ha molta preocupació pel futur de la llengua amb un ús social només de prop del 30%”. En aquest sentit, considera que “cal prendre’n consciència i fer el possible per motivar l’ús de la llengua”.