A través d’un dels articles que publica periòdicament en el seu portal web, fa la seva valoració de l’actuació duta a terme i estrenada fa pocs mesos. ‘Dov’era però no com’era’, que així es titula l’article de Dilmé, posa de relleu que l’obra final no respecta el que el propi equip va descriure com a objectiu en el projecte triat per fer la reconstrucció. “Ni reconeixem l’objecte tal com estàvem acostumats ni com el pressuposavem ni, pel que fa a les juntes, conserva ‘l’originalitat’. Seria bo que s’acabés explicant in situ la intervenció amb un parell de fotografies de Sant Vicenç d’Enclar d’abans i de després de l’ensulsiada, perquè la gent fos conscient de la transformació”, posa de relleu entre altres coses l’arquitecte.
Dilmé ha pujat recentment a veure l’actuació. I ja abans d’arribar-hi, “ja ens havia sobtat com, baixant per la carretera de l’Obac, el campanar de Sant Vicenç d’Enclar es feia molt present. El sol l’il·luminava i el reflex era llampant i blanquinós diferenciant-se, fortament, de la nau. Recordo com abans de l’ensulsiada era difícil localitzar-lo des de la vall estant. Segur que s’ha eliminat la vegetació que la tapava, però, així i tot, des de la visió llunyana, la nova torre no es minimitza amb l’entorn ni amb la nau com abans, ans al contrari, ressalta. I no poc”.
“Les restes de revestiment de morter poc tenen a veure amb les que hi havia. Definitivament se li ha canviat l’aspecte. Tot plegat em recorda el cas de l’Eccehomo del Santuari de la Misericòrdia de Borja a Saragossa. Podíem dir que estem davant un Eccemonumentum. I no s’entén”
I després ja deixa clar que “un cop davant del monument la sorpresa ha estat majúscula. No era el mateix que recordava. I ho vam poder ratificar amb les fotografies d’abans de l’enderroc. La torre precedent era com de pedra seca i de diverses totalitats. Els carreus eren individualitzables, es podien comptar. De tot això res. Havia desaparegut la vibració que provocava les ombres de la fàbrica sense junta visible. S’havia perdut la vivacitat dels colors de les pedres sota una pàtina monocroma. En definitiva, s’havia esborrat el temps i amb ell l’autenticitat. L’essència del patrimoni monumental. Una decepció!”
Dilmé carrega amb força contra el morter de les juntes, un dels aspectes que els tècnics que han dut a terme la reconstrucció ja van assegurar després de l’actuació definitiva que hi havia hagut debat. Que s’han pres decisions justament per fer evident que és una reconstrucció i no pas l’original i que, a més, el pas del temps hauria de fer la seva feina igual que ho va fer amb el campanar primari i, per tant, anirà evolucionant i canviant. Però l’arquitecte andorrà, un dels majors experts en la matèria al país i una mica més enllà, manté que la restitució havia d’haver estat clavada al moment de l’ensorrament.
Per a Dilmé, “les restes de revestiment de morter poc tenen a veure amb les que hi havia. Definitivament se li ha canviat l’aspecte. Tot plegat em recorda el cas de l’Eccehomo del Santuari de la Misericòrdia de Borja a Saragossa. Podíem dir que estem davant un Eccemonumentum. I no s’entén”. I és aquí on lamenta que no s’ha respectat allò establert en el projecte. “A ningú se li passaria pel cap rejuntar el campanar de l’església de Santa Coloma ni tan sols en el cas que calgués refer-la, tot i saber que estava arrebossada com va demostrar Pere Canturri? Ningú admetria ara un rejuntat perquè la seva imatge, l’acceptada per tothom, és la de juntes obertes. Doncs, el mateix per Sant Vicenç d’Enclar.”
I després de fer una anàlisi de caràcter més tècnica tot partint dels tres principis fixats per Salvador Muñoz Viñas per tal de jutjar una reconstrucció i arribar a concloure que ni fart de vi és el mateix, acaba sentenciant: “Malauradament, hem estat la generació a la qual li ha caigut la torre de Sant Vicenç d’Enclar, el testimoni arquitectònic més antic que conservàvem, cal no oblidar-ho (i encara no en sabem el motiu principal). Certament, no és per estar orgullós. Possiblement, a més, hem tingut força culpa en la pèrdua per deixadesa o per incompetència. I ara, la reconstrucció ha estat fallida i no quedarà un altre que tornar a intervenir per recuperar la torre perduda. Esperem que no es tardi i que, aquest cop, s’encerti.”
Comentaris (16)