El sector artístic celebra les iniciatives culturals, però veu lluny la plena professionalització

Expliquen que tot i que consideren que les oportunitats han millorat en els darrers anys i que el camí per al creixement cultural és positiu, encara queda molt per avançar i per trencar fronteres

Un instant de la representació de ‘Capdal’, el projecte d’Anna Mangot presentat a l’Andorra Crea.
Un instant de la representació de ‘Capdal’, el projecte d’Anna Mangot presentat a l’Andorra Crea. Anna Mangot

Fa unes setmanes el Principat va acollir l’Andorra Crea, el mercat de les arts fetes a Andorra, una oportunitat perquè els artistes  mostressin les seves produccions a una vintena de programadors que es van traslladar al país amb l’objectiu de conèixer propostes i mirar si eren adequades per incorporar-les a les seves programacions. Aquesta és una iniciativa que no només celebra la riquesa cultural andorrana, sinó que també posa de manifest el suport de les institucions a les arts. Però és suficient aquest suport? Alguns dels artistes que han participat en la segona edició del certamen consideren que tot i que sí que hi ha una aposta per les arts, al Principat hi ha una limitació de recursos i una manca d’espais de creació col·laborativa.

Per a Anna Mangot, una de les artistes que va participar a l’Andorra Crea, el suport institucional és valuós, però reconeix que el camí per a una professionalització real de l’art a Andorra és llarg. “Les iniciatives del Govern, de l’Andorra Crea, per exemple és bona, a nivell d’ajuts i de visibilització de les produccions locals. Però el que s’ha de tenir en compte és que Andorra és un mercat molt petit, i la professionalització aquí és gairebé impossible sense combinar-ho amb altres feines”, explica Mangot. I és que una de les realitats del sector, és que en moltes ocasions han de combinar les seves creacions amb activitats com la docència o altres feines relacionades amb la producció cultural. “Això fa que la línia entre l’amateur i el professional sigui molt fina, tot i que hi ha amateurs molt professionals”, afegeix.

Aquestes dificultats es veuen agreujades per la manca d’un sistema de seguretat social adequat per als artistes, ja que molts d’ells no disposen d’ingressos regulars

Aquesta situació de precarietat també es veu reflectida en la dificultat per sortir de les fronteres, “no només és que el mercat local sigui petit, sinó que quan vols sortir fora, et trobes amb una sèrie d’obstacles: la frontera, la competència, i la fiscalització”, explica Mangot. Aquestes dificultats es veuen agreujades per la manca d’un sistema de seguretat social adequat per als artistes, ja que molts d’ells no disposen d’ingressos regulars. 

D’altra banda, artistes com Emma Regada veuen dues lectures a la situació: “La part negativa és que vulguis o no, som un país petit i rebre estímuls és molt més difícil, però a la vegada, som uns privilegiats perquè aquesta petitesa fa que les oportunitats siguin més accessibles i pots anar a picar portes a qualsevol lloc”, detalla, tot fent èmfasi en el fet que és més fàcil aconseguir moltes més oportunitats i ajudes que en els països veïns on la demanda és major. Apunta que des de la pandèmia, al Principat hi ha hagut moltes més ajudes i s’ha focalitzat molt més en l’art del país. Així doncs, assegura que malgrat que hi ha “molt a millorar”, també es troben “moltes oportunitats”.

També n’hi ha d’altres que ho diuen ben clar: “S’està anant en bon camí, però mai és suficient”, manifesta el director i dramaturg, Juanma Casero, tot apuntant que tant les institucions com els artistes han de posar de la seva part per continuar fent créixer el sector i generar més espais de creació i de creativitat. Casero, qui va ser la ment pensant de la comèdia ‘Abrakadabra’, la gran aposta de l’Andorra Crea, apunta que esdeveniments com aquest estan molt bé perquè donen “un suport econòmic i un suport a les noves produccions”. En aquest projecte, l’artista va reunir a un “tastet” dels millors actors i actrius del panorama andorrà sobre un mateix escenari, i per això considera essencial ressaltar la importància de crear més espais de creació i de creativitat on els artistes es puguin trobar i compartir moments o idees i “continuar treballant tots per col·locar el sector professional on volem i on hem d’estar. Som un país petit, però amb molt bona fusta d’artistes, d’actors i d’actrius”. 

Per la seva banda, Lluís Casahuga, ofereix una visió més pragmàtica: “Tot depèn d’on tens la mirada. Si t’ho mires des d’aquí sembla que estem avançant, però si ho mires des de com es mou la cultura en altres països, t’adones que encara tenim un llarg camí per recórrer”, reflexiona. Tot i això, i tenint en compte que cadascú segueix els seus passos i que el país és el que és, l’artista és optimista “hem de posar de la nostra part perquè tot vagi a més i a millor i després nosaltres com a artistes en certa manera la nostra responsabilitat és que allò que fem sigui prou bo i prou interessant perquè es pugui moure i tenir les eines, les ganes i els recursos per fer-ho”. Apunta que des del ministeri de Cultura s’està treballant en aquesta línia i s’hi està apostant, però s’ha d’anar “pas a pas”. 

Etiquetes

Comentaris

Trending