Prop d’una vintena de bandes han passat repartides en dues jornades per les dues carpes instal·lades a l’aparcament del Tarter que ha acollit l’esdeveniment. Més enllà de la música, autèntica protagonista, és clar, del festival, s’han pogut veure i viure altres muntatges i, sobretot, s’ha pogut gaudir de menjar i beure. Dins d’un ambient sa i del tot compatible amb el que sol ser aquesta mena de festivals que, com a tal, ha viscut la primera edició. El Rockòdrom, però, tenia un petit rodatge previ que aquest cap de setmana s’ha acabat d’afinar.
Els organitzadors, amb Santi Casas al davant, tindran ara el temps necessari per avaluar si hi ha marge, ganes i força -i tot sembla indicar que hi poden ser, evidentment- per començar a preparar una segona edició que sigui ja el de la consolidació després de les bones vibracions del primer Rockòdrom. Que si Mind Driller, que si Awake, que si La Jungla, Syberia o els Antònies Darkness.
De tot hi ha hagut i dins del rock i algun estil més hi ha hagut varietat per triar. Producte local, producte internacional. Igual que els assistents, que hi ha hagut una part del públic que prou ha vingut de lluny. Que aquest és un altre objectiu. Esdevenir una referència en la matèria per a la música rock i, alhora, ser un esquer turístic més per a l’estiu andorrà.