El Roc d’Enclar suma la catorzena sitja amb la descoberta al peu del campanar derruït de Sant Vicenç

Els tècnics rebaixen en mig metre el subsòl existent per mirar de buscar terreny més ferm on fonamentar la torre que s’ha de construir de nou

Comentaris

Les dues sitges en el seu estat actual, desbrossat.
Les dues sitges en el seu estat actual, desbrossat. SFGA

La nova sitja que els treballs de desenrunament del campanar col·lapsat de Sant Vicenç d’Enclar han permès localitzar de nou és la catorzena que s’ha detectat a la zona del Roc d’Enclar. És molt similar a la que ja estava documentada en el mateix indret. La seva presència dificulta la fonamentació de la nova torre que s’ha de construir, però són elements de prou interès històric i arqueològic. Ara mateix s’està rebaixant mig metre el subsòl per poder trobar un terreny més ferm sobre el qual bastir el campanar.

La reconstrucció del campanar de Sant Vicenç segueix amb la segona fase d’actuació i sota el calendari previst en la intervenció, que es va iniciar al novembre del 2021. Així, en els últims treballs duts a terme s’han desmuntat les darreres fileres de pedres del campanar que havien quedat encara en peu identificant-les topogràficament amb precisió, per poder-les tornar a col·locar al seu lloc quan s’iniciï la fase d’aixecament. 

La nova cavitat localitzada és d’uns 86 centímetres de diàmetre i uns 50 centímetres de fondària màxima, menys fonda que la que ja es coneixia; tipològicament presenta la mateixa forma globular amb el fons pla, i sense cap material arqueològic, ni cap element que pugui contribuir a concretar la datació

Durant aquest procés es va tornar a exhumar, al peu del campanar, una sitja de 73 centímetres que ja havia estat excavada l’any 1979 i molt a prop, situada aproximadament al centre de la base del campanar, una nova sitja que no havia estat documentada amb anterioritat, que seria la catorzena sitja descoberta al Roc d’Enclar. Aquesta és d’uns 86 centímetres de diàmetre i uns 50 centímetres de fondària màxima, menys fonda que la que ja es coneixia

Tipològicament presenta la mateixa forma globular amb el fons pla, i sense cap material arqueològic, ni cap element que pugui contribuir a concretar la datació. Tot apunta que els obrers que van aixecar el campanar l’havien colmatat mitjançant la col·locació de pedres grosses i terra per regularitzar el terreny. Ambdues sitges es van utilitzar com a espais de magatzematge abans de la implantació de l’església i la torre de Sant Vicenç, possiblement al segle VIII o les primeres dècades del IX. 

Amb l’objectiu de poder continuar el projecte de reconstrucció del campanar, s’ha excavat i documentat la nova sitja i s’ha buidat la que ja es coneixia, deixant la totalitat del terra vist i així facilitar la realització de l’estudi geològic. Aquesta intervenció ha servit per documentar l’existència d’aquesta nova sitja i poder continuar el procés de reconstrucció del campanar, sense influir en el calendari de l’execució de l’obra. 

EXCAVACIÓ D’UNA RASA

A partir d’aquest moment i tal com estava previst en el projecte, s’ha iniciat l’excavació de la rasa que ha de servir per a la fonamentació del campanar. La rasa de fonamentació fa 20 centímetres més d’amplada que el mur del campanar i es preveu que estigui finalitzada en breu. En relació a aspectes més tècnics que tenen a veure amb el plantejament de la reconstrucció, podem explicar que s’ha acabat de muntar i fixar el sistema de referència topogràfica, ideat pels arquitectes que dirigeixen l’obra. Aquest fet garantirà la col·locació de les pedres originals de forma precisa. 

Diferents imatges dels treballs de reconeixement del subsòl.

Relacionat

El terreny on hi havia bastit el campanar d’Enclar no és apte per fonamentar-hi el nou

La fiabilitat que manifesta aquest sistema de referència ha estat comprovat i testat amb bons resultats durant la fase de desmuntatge de la base del mur. Al mateix temps s’han georeferenciat els punts de referència per iniciar els treballs a l’interior de la nau. Tal com marca l’estudi geotècnic, a data d’avui, s’està fent un rebaix de 50 centímetres per sota de la base de la sitja més profunda, un cop s’assoleixi aquest punt, es tornarà a verificar la resistència del terreny per determinar el punt d’inici i la forma de la base de la fonamentació. 

El projecte de reconstrucció, com destaca el ministeri de Cultura, preveia l’estudi geotècnic i altres imprevistos que poguessin sorgir atenent que es tracta d’una intervenció en un dels jaciments arqueològics més rics del principat i és per aquest repte tècnic que s’està documentant de manera gràfica i audiovisual tot el procés que segueix el seu curs. 

Comentaris

Trending