Oosterholt va començar a estudiar filologia espanyola, en un moment en què encara no era possible estudiar català a Holanda. L’any 1993 va rebre una beca del Ministeri d'Educació de Madrid per a investigar el modernisme català a la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció d’en Jordi Castellanos. Des de llavors ha viscut i treballat a Catalunya on ha estat traduint obres de la literatura catalana al seu idioma matern. El traductor explica que la seva feina durant tot aquest temps ha consistit a posar-se en contacte amb editorials holandeses -normalment petites- per veure si es volien sumar en aquesta aventura. Entre els seus primers treballs, va fer la traducció d’una obra de Narcís Oller i posteriorment les obres de Josep Maria de Sagarra, una feina que assegura que “van ser molt ben rebudes a Holanda. Em deien que era estrany que no fossin més conegudes per Europa”.
El jurat dels XI Premis Internacionals Ramon Llull li han reconegut la seva labor amb el premi de traducció literària a una trajectòria impecable, un guardó dotat amb 6.000 euros i que s’ha entregat en la gala que s’ha celebrat aquest vespre a l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino.
De fet, el premi de traducció literària s’ha dividit en dues branques i la millor traducció ha estat pel doctor en traductologia per la Universitat Carolina de Praga, Michal Brabec. “Des dels 18 anys ja tenia clar que volia ser traductor i aquest premi és un gran reconeixement a tota la tasca i a la catalanísitca txeca”, ha assegurat Brabec. El jurat li ha decidit atorgar el premi -que té una dotació de 4.000 euros- per la seva traducció al txec de la novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’ d’Irene Solà, per “la capacitat brillant que ha tingut per traslladar el lector txec les referències intertexuals i els elements culturals de l’orginial, el treball entorn del vocabulari menys habitual i el respecte per la poesia en el text”, ha detallat la directora de la Fundació Ramon Llull, Teresa Colom.
D’altra banda, el Premi Ramon Llull a la Promoció Internacional de la Creació Catalana ha estat per la institució l’Ensemble intercontemporain és una de les formacions de referència mundial en l’àmbit de la música contemporània. La seva trajectòria inclou l’estrena de diverses obres de compositors catalans com Joan Guinjoan, Joan Magrané, o Héctor Parra, concretament amb l’òpera ‘Orgia’ el juny del 2023 a Bilbao, consolidant una projecció internacional d’aquests creadors.
Un dels representants de la institució i l’encarregat de recollir el guardó, Diego Tosi, violinista solista del grup, ha reivindicat que “el nostre objectiu és conèixer i difondre obres d’autors populars que van fins a l’actualitat i agafar inspiració dels compositors catalans”. Per la seva part, Colom ha destacat la capacitat l’Ensemble d’interpretar i difondre les noves músiques catalanes, que ha jugat un paper clau en portar aquestes obres a auditoris de primer nivell internacional. El premi està dotat en 4.000 euros.
Finalment, el jurat del Premi Internacional Ramon Llull ha decidit atorgar per unanimitat en la seva modalitat de Catalanística i a la Diversitat Cultural a l’Association française des catalanistes (AFC) actualment presidida per Maria Immaculada Fàbregas Alegret. Està dotat amb 6.000 euros, i premia el compromís amb la internacionalització de la catalanística que ha dut a terme i que continua durant els anys aquesta associació i que contribueix a promocionar la llengua, la literatura i la cultura catalanes des d’àmbits diferents i en col·laboració amb les universitats franceses.
Fàbregas ha recordat que aquest premi “és un reconeixement a tot el treball que s’ha fet en equip” des de l’any 1991 per part de tots els professors titulats universitaris que en formen part, moguts amb la voluntat de difondre i promoure la llengua catalana. De fet, la presidenta de l’AFC ha posat en relleu que actualment hi ha uns 2.000 estudiants de català a França, una dada que és superior al conjunt d’Espanya sense tenir en consideració els països de parla catalana.
Així doncs, els guardonats han pujat sobre l’escenari de l’Auditori Nacional on se’ls ha fet entrega d’aquesta figureta dissenyada per l’escultor, Jordi Casamajor, en una cerimònia presidida per la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, acompanyada per la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández; la directora de la Fundació Ramon Llull, Teresa Colom; i el director de l’Institut Ramon Llull, Pere Almeda.
“Els premis reconeixen aquells que, des de fora del nostre àmbit lingüístic, han dedicat temps, energia i passió a donar a conèixer la nostra cultura al món”
Durant l’acte de lliurament, Bonell ha destacat que aquests Premis “són una mostra del compromís compartit” en la defensa de la llengua catalana i que alhora “reconeixen aquells que, des de fora del nostre àmbit lingüístic, han dedicat temps, energia i passió a donar a conèixer la nostra cultura al món”, ha assegurat. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha afirmat que “els Premis Ramon Llull representen i projecten la diversitat dels territoris de parla catalana i reconeixen la pluralitat, la innovació i el rigor en la cultura contemporània catalana”. També ha tingut paraules per als premiats: “Feu que la llengua i la cultura catalanes arribin a nous públics i explorin nous horitzons intel·lectuals i creatius. Gràcies a la vostra feina, podem implicar-nos cada cop més en l'intercanvi cultural internacional”.