Cucurull ha participat amb altres lingüistes a un col·loqui celebrat a Organyà en el marc de la Fira del Llibre al Pirineu, que té diversos representants andorrans. En general, Cucurull ha alertat que s’ha de “ser realista” i admetre que estem davant “una emergència lingüística” després del retrocés que ha experimentat la llengua catalana en els seus territoris originaris els darrers anys i perquè “el procés de normalització no s’ha arribat a completar”, fet que comporta que “no podem viure plenament en català”.
La lingüista recorda que a Andorra, en relació amb la llengua oficial, “falten professionals, falten hores de català i falten molts referents”
Per a la filòloga originària de Valls i resident a Andorra des de fa molts anys, on ha exercit tres lustres de professora de català, poder viure en la llengua oficial del país “és un dret fonamental”. Per això no entén com recentment, després d’acudir a l’hospital, l’informe de diagnòstic que se li va lliurar fos redactat en castellà. El fet que els catalanoparlants no pugui comunicar-se plenament en la seva llengua fins i tot en un país on el català és l’únic idioma oficial fa que “vivim una situació d’estrès lingüístic”.
Maria Cucurull ha explicat a Organyà que fa un parell d’anys es va enviar una carta a tots els funcionaris recordant-los que a l’administració calia parlar amb català i atendre qualsevol administrat, almenys d’entrada, també en la llengua oficial. “Aquesta carta va comportar certa polèmica perquè alguns pensaven que es volia imposar el català. I no. Només s’estava recordant quins havien de ser els hàbits lingüístics”, ha recordat la president de Cultura Activa. Cucurull ha insistit que en sectors com l’administració o l’educació, i especialment entre els docents, “cal que hi hagi consciència lingüística”.
Cucurull ha lamentat que a Andorra “falten professionals, falten hores de català i falten molts referents”. I, també, que els catalanoparlants “ens desacomplexem”. La lingüista ha explicat que no només “no hi ha professionals que tinguin la llicenciatura” sinó que també costa trobar professionals, “com a mínim, amb la inquietud necessària”. També ha lamentat el fet que hi hagi un “canvi constant de llengua” perquè “ens han fet creure que és de bona educació” i, en canvi, “estem impedint que (l’interlocutor) pugui aprendre la nostra llengua, que es pugui integrar”.
Un dels clams que ha fet la lingüista és que “cal potenciar l’oci en català” vist que, fins ara, les plataformes digitals no han ajudat gaire i, conseqüentment, “el català no té poder d’atracció entre els joves”. Per això cal promoure accions per fer que els joves, des de ben petits, tinguin normalitzada la llengua catalana com a eina per realitzar qualsevol cosa de la vida quotidiana. La nova legislació en la matèria. En aquest sentit, Cucurull s’ha demanat: “La llei és bona? Sí. Però s’ha de fer complir.” I ha deixat clar que la primera cosa positiva que ha comportat aquest nou marc legal és que només que s’anunciés la intenció d’elaborar-se van créixer els interessats en aprendre el català: “S’ha triplicat el nombre d’alumnes als centres d’aprenentatge.”