Govern té clar que les noves exigències que comporta la llei posaran a prova els recursos que es destinen a la promoció i l’ensenyament del català, especialment pel que fa a les diferents formacions que s’impulsen des de Política Lingüística. De fet, cal recordar que la demanda per a aquests cursos ja s’ha incrementat de forma notable des de l’anunci del que comportaria el nou text. Per tant, s’entén que cal reforçar-los.
I així es farà, almenys segons es detalla en el pressupost per a l’any vinent. Pel que fa a l’àrea de Llengua Catalana, la previsió és incrementar de forma notable el personal. Si enguany la conformaven un total de 26 persones, per al 2025 es vol fer créixer encara més i tenir disponibles un total de 33 treballadors. Per tant, set més.
Així, es vol tenir 14 professors assessors de català, pels 10 que estaven consignats en l’anterior pressupost i es contractaran també quatre mestres de formació bàsica i un tècnic pedagògic. Més enllà dels cursos i altres accions per a l’ensenyament del català, l’àrea també haurà d’assegurar altres actuacions, com ara la convocatòria dels diferents exàmens de nivell lingüístics, l’organització del Campus Universitari de la Llengua Catalana o la cobertura del Centre Carlemany de Praga.
Això, lògicament, es tradueix en una partida pressupostària més gran per a l’àrea. Serà d’1,567 milions d’euros, en comparació als 1,197 que s’hi destinaven aquest 2024. Per tant, un salt de gairebé el 31%. I la part més important d’aquest increment és la que es destina a la despesa en personal: d’1,13 a 1,5. És a dir, entorn uns 370.000 euros més.
Paral·lelament, l’altra àrea del departament, la de Política Lingüística i promoció del català, comptarà amb una partida de 492.170 euros. En aquest cas, ja es deixa clar la previsió que, al llarg del 2025, s’impulsarà una campanya amb la qual es vol la “promoció de l’ús del català en els àmbits del món socioeconòmic en què es determini que cal incidir per millorar els usos lingüístics”.
REGLAMENTS APROVATS
Paral·lelament, el consell de ministres ha validat aquest dimecres dos dels reglaments que han de servir per fer el desplegament de la Llei de la llengua pròpia i oficial. Més concretament, els que desenvolupament dos òrgans creats a la legislació: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i el Consell Nacional per la Llengua.
En el primer cas, es tracta d’un “òrgan de caràcter tècnic i administratiu” amb representació de Govern, comuns, l’UdA o l’AQUA entre altres. Per la seva banda, el Consell Nacional té entre les seves competències elaborar el pla d’acció nacional de la llengua o aportar propostes de millora per millorar la política lingüística.
Comentaris (3)