‘Els Pastorets’ de Sant Julià ‘en-canten’ en el seu exili escaldenc

(AMB VÍDEOS) Mig miler de persones segueixen la primera representació de la clàssica obra de Folch i Torres passada pel tamís de Broadway i escenificats a la sala del Prat del Roure degut a la inutilització del centre cultural lauredià per l’incendi de fa encara no dos mesos

Toni Solanelles / Bru Noya

En Lluquet i la Farigola atents a les explicacions d'en Getsé i na Isabeló.

De Broadway a Escaldes passant per Sant Julià. ‘Els Pastorets’ tradicionals de Folch i Torres -amb la variant Farigola per Rovelló- passats pel tamís musical i sota la direcció de Cristina Pericas i Núria Montes han aconseguit una molt bona nota en el seu primer ‘bolo’ d’exili. L’incendi de fa encara no dos mesos al centre cultural lauredià ha obligat a buscar nova ‘llar’ per a l’obra teatral nadalenca per excel·lència en l’àmbit catalanoparlant. Mig miler de persones han gaudit de la primera de les quatre representacions que es faran a la sala del Prat del Roure escaldenc.

De fet, si el muntatge s’hagués fet a Sant Julià com hauria tocat després de la pandèmia i si el foc i el fum del 9 de novembre -¿potser les calderes d’en Pere Botero hi van tenir quelcom a veure?- no haguessin jugat una mala passada, avui no haurien pogut veure l’estrena de la 29a edició d’ ‘Els Pastorets’ com l’han vista. Una de les coses bones de l’exili escaldenc (a la sala escaldenca s'hi poden encabir 800 espectadors; al centre cultural de Sant Julià, 449). I és que l’elenc lauredià -equips tècnics, escenògrafs o acomodadors inclosos- ha agafat enguany les samarres, els pals, l’olla i el bon humor i han portat el seu l’espectacle fins a l’escenari del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany. I tot això, a ritme de música.

Per segon any consecutiu, ‘Els Pastorets’ han optat pel format musical on, barrejant modernitat, tradició i l'esperit de renovació que els caracteritza, té com a fil conductor diverses cançons de Broadway. Durant la representació han sonat cançons de musicals populars com ‘La, La, Land’ o ‘Chicago’, amb lletres adaptades al muntatge i a l’actualitat. Fins i tot, és clar, amb referències a l’edició ‘bolo’ d’enguany i a d’altres aspectes que no han passat inadvertits pel públic, que segurament era enguany més heterogeni que en d’altres ocasions.

Les fúries de l'infern fent de les seves.

No és que Sant Julià caigui a l’altra punta del món, però el fet de fer-se al centre del país, ha animat persones no habituals del muntatge tradicional a acudir a la cita amb en Lluquet i la Farigola. I amb en Satanàs, en Llucifer i les seves fúries. O Jeremies, Getsé, Isabeló i els àngels salvadors capitanejats per Sant Miquel. Enguany, l’aixecament de restriccions després de la pandèmia de coronavirus ha provocat un augment de participació pel que fa al nombre d'actors. Un fet que ha derivat amb què s'hagi decidit doblar les representacions.

Un grup  protagonitzarà les sessions de Nadal, com la d'aquest dilluns i dijous 29 de desembre (a les 21 hores) i un segon grup actuarà per Reis, el divendres 6 de gener i el dissabte 7 de gener a les 18 hores. Lluquet i Farigola viuen les seves aventures aquest Nadal en un espai escènic que es caracteritza per tenir un clima àrid i desèrtic on conviuen els pastors i les tribus terrenals i celestials que lluitaran per intentar arribar a l’equilibri entre el bé i el mal. Els personatges es mouen entre la tradició i els vestits tribals. Com el que llueixen, per exemple, els àngels del bé.

Els Pastorets de Sant Julià
Lluquet plantant cara al dimoni.
Elecció de Josep de Natzaret com a espòs de Maria.
Un dels quadres d''Els Pastorets'.
Les fúries de l'infern.
Les fúries de l'infern.
Llucifer i Satanàs fent de les seves.
Un dels quadres de l'obra amb en Jeremies de protagonista.
Elecció de Josep de Natzaret com a espòs de Maria.
Getsé explicant les seves penes.
Na Farigola i en Lluquet amb el dimoni.
Un altre dels muntatges de les forces de l'infern.