La dada de queixes revela, segons el responsable del departament, una certa estabilitat. El 2023, apunta, també es va estar al tomb de la vuitantena. Hi hauria, doncs, un lleuger increment, però no pas especialment significatiu. En tot cas, a més, des del Govern es posa en relleu que, d’aquestes denúncies, 16 es van acabar arxivant o bé perquè “no eren constitutives d’infracció” o bé perquè “hi havia manca de concreció”. En canvi, 73 van derivar en un expedient administratiu. D’aquests, 14 queden pendents de resolució.
Des del departament s’admet que el fet de no haver imposat sancions feia més complicat l’actuació; en canvi, amb la nova Llei, que dota de competències altres òrgans, com ara el departament de Comerç, “la gent s’ha posat les piles”
La dada d’expedients és, en aquest cas, similar a la del 2023. Llavors, se’n van acabar gestionant 75. Ara bé, la diferència és la normativa sota la qual es van acabar resolent. I és que, cal recordar, el maig de l’any passat va entrar en vigor la nova Llei de la llengua pròpia i oficial. Des de Govern, de fet, es posa en relleu que, de les queixes rebudes, 58 ja van ser sota aquesta normativa. Aquestes, principalment, fan referència al personal que presta servei al públic, als drets lingüístics generals i als establiments turístics i de restauració. “El percentatge més elevat continua sent vinculat a la retolació, a factures o tiquets, sempre molt centrat en l’àmbit del comerç, hoteleria o restauració”, ha posat en relleu Sans.
Des de Política Lingüística, però, es valora ja un cert canvi en l’actitud d’algunes empreses. “Des de l’entrada en vigor de la llei hem continuat actuant obrint expedient administratiu i enviant una carta al responsable. El canvi més important és que, ara, totes les empreses t’aporten les proves i, si toca, esmenen la situació”, remarca. Abans, admet, en alguns casos costava.
“El fet que no s’hagués sancionat mai feia que la situació fos més complicada a l’hora d’actuar. Amb la nova llei, en dotar de competència els òrgans corresponents, es reforça aquesta garantia de drets i deures dels ciutadans. En cas que siguin vulnerats, es pot avaluar i obrir expedient sancionador”, explica Sans. I això ha suposat que “la gent s’ha posat les piles”, al mateix temps que hi ha “una percepció més clara de cara a l’atenció al públic”.
A partir d’ara, la nova llei fa que les queixes es puguin presentar a Política Lingüística però també a altres òrgans dels quals depengui l’establiment on s’hagi produït una suposada vulneració. Per exemple, Comerç. Tot i això, Sans entén que “seguirem sent els qui més rebrem”, però llavors “es derivaran”. Des de Govern s’assegura que amb el nou text, si cal, hi haurà sancions, però també cal ser prudents: “si hi ha una queixa, no implica directament una multa; s’haurà de demostrar que realment hi ha una infracció i el denunciat tindrà un termini raonable per esmenar la situació”. Per tant, només en els casos no es faci, s’obriria la via punitiva. Per això, apunta que podria ser que algunes de les rebudes durant els darrers mesos del 2024, que ara estan fent el seu curs, sí que comportés sanció, sempre que no es prenguin les mesures correctives adients.
CURSOS FORMATIUS
Un altre efecte de la nova llei és que s’ha disparat l’interès per aprendre català. Ho evidencia que, novament, com ja va succeir el setembre, les places obertes per als 43 cursos que es faran a partir d’aquest gener de forma presencial s’han esgotat. Ara bé, Sans llança un consell: que tothom que hi estigui interessat, s’hi apunti, tot i l’actual situació. “De les inscripcions, ja ens ha passat anteriorment, n’hi ha moltes duplicades i ara hem de fer neteja. Que s’inscriguin igualment perquè així passen a la llista d’espera i podran optar a les que quedin lliures”, explica.
El director de Política Lingüística remarca que “ara donem més places que mai”, però que això “és només la tercera part de l’oferta gratuïta. Així, hi ha també l’opció de fer-la de forma individual als centres de català, una possibilitat que ha reunit fins a 2.500 usuaris entre setembre i novembre. “Quan la gent descobreix aquesta possibilitat, veu que també està bé. De fet, les presencials exigeixen quatre hores setmanals i no pots fallar”, comenta.