La música andorrana queda òrfena d’un dels seus referents: mor Jordi Roure

De 77 anys, des que va arribar a Andorra amb el seu pare, el ‘mestre Roure’, el 1962, el trompetista va estar vinculat a diferents iniciatives musicals, com l’Orfeó Andorrà o l’Institut de Música

Jordi Roure Torra.

La trompeta de Jordi Roure no tornarà a sonar mai més. La ‘música andorrana’ queda orfe d’un dels seus referents, tant a nivell de música de ball com de docència. Fill del mestre Joan Roure i pare de l’eurovisiva Marta Roure, Jordi Roure Torra va mori aquest dissabte al migdia a l’hospital, on va ser traslladat en sentir-se indisposat de manera sobtada. Tenia 77 anys i havia arribat a Andorra el 1962 de la mà del seu pare, que va ser contractat per tocar a la mítica sala de festes de la Rotonda. L’últim adeu se li farà aquest dilluns a la capella de l’hospital a les 11 del matí.

Roure feia un parell o tres d’anys que havia deixat de tocar de manera habitual. La seva carrera professional es va allargar sis dècades, des que abans de fer 15 anys va començar a tocar a la Rotonda amb el seu pare, que alhora va ser el seu gran mestre malgrat que va ser durant el servei militar, que es va allargar tres anys, on va accelerar de valent amb la seva formació musical. Com el pare i com l’avi, era trompetista, malgrat que també havia tocat el contrabaix. La verra com popularment també s’anomena. 

Jordi Roure sempre ha assegurat que s’ha guanyat la vida amb la trompeta, que definia com “l’instrument de la meva vida”. Amb tot, però, era pèrit mercantil i també va fer de comptable en diferents empreses del país. Però al contrari del que molts amants de la música senten, per a ell la ‘feina tradicional’ era el complement a la seva gran passió: la trompeta. Havia fet centenars, milers de ‘bolos’ a Andorra i a fora. Perquè tant tocava al Principat -la Rotonda i el Night Club Pyrénées van ser alguns dels seus primers escenaris- com fora, amb orquestres com la Volcán o la Caravana.

Jordi Roure tocant la trompeta.

A Andorra, d’una manera o altra, sempre ha estat vinculat a la música. Fent ballar la gent o dedicant-se a la docència. I és que ha estat un dels grans mestres de trompeta de l’Institut de Música. També va tenir molta relació amb l’Orfeó Andorrà i amb el món de les caramelles, per citar dos exemples. La seva gran vocació era la d’instrumentista. Però com que era un home que anava molt per lliure, segurament no va arribar on el seu pare creia que hauria pogut arribar: a ser un concertista.

En canvi, no li agradava la docència que va exercir gairebé per imposició del seu pare. No li agradava però en va gaudir i va formar diverses generacions de joves i no tan joves músics que es van dedicar a la trompeta. I encara avui, un músic com Oriol Vilella recordava com al 1995 es va presentar una Big Band comunal -sorgida de l’Institut de Música d’Andorra la Vella- durant el Festival de Jazz d’Escaldes que va ser el punt de partida del que avui es manté com Hysteriofunk. Vilella amb Òscar Llauradó, Lluís Cartes i Roger Casamajor tocarien junts per primera vegada dotant de base rítmica l’orquestra de vent que havia muntat Jordi Roure, a qui Vilella recordava aquest matí de diumenge amb estima.

Jordi Roure Torra seguia amb una vida força activa encara que professionalment s’hagués jubilat. La seva mort ha estat de forma sobtada. Aquesta tarda (de les 16 a les 20 hores) encara se’l pot acomiadar a les sales de vetlla del Tanatori Nacional, on ja han passat diverses persones aquest matí. I, com s’ha apuntat, l’últim acte de comiat es farà aquest dilluns a les 11 del matí a la capella de l’hospital. Posteriorment, el recordat músic serà incinerat en la intimitat familiar.