El treball elaborat per la lingüista Carla Piñol es va fer de gener a març, encara amb la llei antiga el català en vigor. Es va agafar mostra de 500 comerços d’Andorra la Vella i ha constatat que la llengua d’inici és molt important per determinar en quina llengua es mantindrà la conversa. En aquest sentit, segons el treball realitzat, en l’hostaleria i els grans magatzems, gairebé el 40% dels treballadors trien el castellà per atendre el client, mentre que aquest percentatge disminueix fins al 25% en les botigues. En canvi, en el sector financer, el 80% dels empleats es dirigeixen en català als usuaris.
Només quatre de cada deu treballadors inicia una conversa en català. Piñol exposa que els nascuts a Catalunya en comencen més que no pas els nacionals andorrans
Només quatre de cada deu treballadors inicia una conversa en català. Piñol exposa que els nascuts a Catalunya en comencen més que no pas els nacionals andorrans. Mentre que el 84% dels originaris de Catalunya saluden en català, aquest percentatge cau al 69% en el cas dels nats al Principat. En tot cas, gairebé la totalitat de tots dos col·lectius parlen en català si el client respon en la mateixa llengua.
Pel que fa al personal que prové de fora d’aquests dos territoris la utilització de l’idioma oficial d’Andorra baixa substancialment. Els que són de la resta de l’Estat espanyol l’utilitzen en un 40%, mentre que els portuguesos ho fan en un 30% i els originaris de l’Amèrica Central i del Sud es dirigeixen en català en un 12%. Una altra de les conclusions és que a mesura que les persones foranes porten més temps de residència al país és quan augmenta l’ús del català a l’hora de saludar. Així mateix, posa en relleu que la immigració castellanoparlant amenaça la solidesa dels usos del català.
En el cas de la retolació dels establiments és on es demostra que les obligacions legislatives tenen el seu efecte. Més de tres quartes parts de la mostra estan en l’idioma oficial d’Andorra. Malgrat això, Carla Piñol exposa que, una cinquena part dels comerços inclouen l’anglès en el nom.
LA PLATAFORMA
La presentació de l’informe ha estat el primer acte públic de la Plataforma Andorrana per la Llengua. Marc Vila ha explicat que “és un artefacte al servei de la llengua i de la nostra identitat. Treballaran de la mà de la Plataforma per la Llengua, tot i que tindrà autonomia. L’exministre i exraonador i ara president de l’entitat ha remarcat la importància de “no deixar les institucions soles” i ha demanat més implicació de la societat civil. Afegeix que “volem fer compatible l’arrelament a la singularitat de la nostra terra per fer front als reptes de la comunitat catalanoparlant perquè la llengua continuï viva”.
Ha deixat clar que “només treballarem en l’àmbit de la llengua” i ha destacat el treball fet per Govern amb la nova llei del català, text que va entrar en vigor el 30 de maig i que introdueix l’obligació d’acreditar el coneixement de l’idioma, especialment a aquells treballadors que estan de cara al públic.
Per la seva part, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha destacat que Andorra és l’únic país on l’idioma oficial és el català, “però ens agradaria que això es notés més”.