Aviat deixarà -si no l’ha deixat ja (aquest migdia no era el cas)- el xalet-búnquer en què Cervera l’ha guardat a Andorra, amb altres peces significatives però de menor rellevància, després que el despengés del museu madrileny per fer evident als polítics de la Moncloa que els tenia prou ben posats com per fer reals eventuals amenaces. Després d’una cessió gratuïta durant temps, la baronessa, que no va sobrada de liquiditat i té moltes despeses que afrontar, necessitava ‘cash’. Resultat, 6,5 milions d’euros anuals de lloguer d’una col·lecció que té el ‘Mata Mua’ com a referent.
La part més destacable dels fons de Cervera la componen l'impressionisme i el postimpressionisme, amb tres ‘gauguin’ excepcionals. El que està al búnquer de Can Diumenge (un immoble que la baronessa va adquirir per allotjar-hi el servei i que ha convertit en refugi cuirassat per algunes de les seves obres en casos d’emergència) i ‘Anades i vingudes’ i ‘Martinica’ (1897). Les necessitats dineràries haurien obligat ‘Tita’ a vendre ja fa dies 'Charing Cross’ de Monet -que ja s'exhibeix al Museu Louvre d’Abu Dhabi- i, el 2012, ‘La resclosa’, de John Constable, per 27,9 milions d’euros. Cervera ara vol que els seus quadres (uns 425) es barregin amb els del seu difunt marit (775), el baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza. La col·lecció d’aquest la va adquirir l’Estat espanyol el 1993 per 350 milions de dòlars (288 milions d’euros).
Que el ‘Mata Mua’ ja pot començar a fer les maletes és una evidència des que aquest dimecres el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol, el BOE, ha publicat el reial decret-llei pel qual, entre altres, s’emet una garantia d’Estat per a la col·lecció de la baronessa. En certa manera, és l’exemple de la culminació de l’acord. El reial decret entra en vigor aquest dijous, 15 de juliol, la data límit ja després d’algunes pròrrogues que la baronessa havia fixat per arribar a una entesa. O ho agafes o ho deixes. Espanya s’ha vist abocada a agafar el pacte -que molts crítics d’art critiquen per exagerat i perquè no ha estat taxada la col·lecció- i el ‘Mata Mua’ deixarà Andorra. De fet, mai no hi va ser de veritat. La seva estada sols va ser un refugi. Una advertència.