El projecte va començar fa 2 anys, fent un primer plantejament, estudiant què feien altres escriptors i llegint molt per tenir idees. Al gener del 2023 va començar a definir els personatges i a l’estiu es va posar a escriure, “que és quan tenia més temps”. A casa com aquell qui diu no li veien ni el pèl. “Van ser tres setmanes en què no parava d’escriure”, reconeix. De fet, inicialment ni la seva mare sabia què feia, fins que la van encuriosir unes publicacions a les xarxes socials. “No volia que ho llegís perquè estava escrivint i quan vaig acabar, va decidir que no el llegiria fins que no tingués el llibre físicament”, detalla.
A ‘Entre atardeceres’ hi trobarem la història de dos joves, d’una vintena d’anys i que són “pols totalment oposats”. Ella viu a Hawaii, ell a Las Vegas. Però hi ha un retrobament i una història d’'enemies to lovers'. “Per arribar a aquest enamorament final passen moltes coses, molts misteris, molts secrets...”, apunta l’autora, que malgrat que va començar concursant amb relats de terror, quan va ser hora de posar-se a fer el llibre “vaig decidir fer quelcom que realment em transmetés i vaig optar per un tema molt d’adolescents com l’amor”.
“Per arribar a aquest enamorament final passen moltes coses, molts misteris, molts secrets...”, apunta l’autora
El llibre físic l’ha fet realitat el grup d’autoedició Letrame. “Vaig decidir autopublicar perquè així em donava a conèixer”, detalla. Després d’informar-se i rebuscar a la xarxa, va optar per Letrame perquè tant ella com la seva família van considerar que seria el més beneficiós. No es tracta només d’enviar un text i penjar-lo a webs perquè estigui disponible. El grup editorial passa un primer filtre per decidir si és publicable. En el seu cas li van donar l’ok i va començar el periple. La Naiara ha pogut viure en primera persona el funcionament del món editorial. Després de revisar-li el text, li van fer propostes de correcció, després van treballar la maquetació, la portada, colors, imatges... “I tu has d’anar validant si t’agrada o no”. Fins al resultat final, del qual, assegura, està molt satisfeta.
La novel·la és en castellà “perquè des d’un inici llegir en castellà se’m fa més fàcil i perquè a mi el castellà em transmet més que el català”. Lamenta una discussió amb la seva professora de català “perquè això no significa que no m’agradi el català o que no transmeti, es una llengua maca, però a mi em transmet més el castellà i se’m fa més fàcil escriure”.
FUTUR
El més curiós de tot és que malgrat la precocitat amb la novel·la, la Naiara assegura que no aspira a ser escriptora professional. “Vull ser dissenyadora d’interiors”, per tant, l’escriptura serà només un hobby.
Tot i així, afirma que ja té en marxa la segona part de la novel·la. “Qui se l’ha llegit m’han dit: ‘aquest final no m’agrada, ja pots fer el segon’”, confessa, i és que el final és intrigant. En realitat, “a l’estiu ja vaig pensar que volia fer dues parts”. En posar-se a escriure es va adonar que superaria els 50 capítols i les 800 pàgines. “I totxos així, a la llibreria, la gent no els compra”. Per tant, dues parts. I amb capítols curs, que és la modalitat que més li agrada i que creu més encertada pel públic a qui es dirigeix.
L’autora es mostra orgullosa, també, d’haver aconseguit que alguns amics que “no havien llegit un llibre en la seva vida, s’han llegit el meu i s’hi han enganxat”. Són molts el que li han dit que la novel·la enganxa. I a casa, l’àvia és la fan número 1. Qui sap si d’aquí uns anys serà una de les autores de renom del país!
Comentaris (1)