El Consell General va aprovar el passat 25 d’abril la Llei de la llengua pròpia i oficial, que substitueix la que estava en vigor des del 1999 -la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial. El text té com a principal objectiu fomentar el coneixement i l’ús del català. Les seves disposicions se centren especialment a garantir el dret de la ciutadania a ser atesos en l’idioma d’Andorra, un fet que, els darrers anys, no sempre ha estat possible. En aquest sentit, un dels canvis clau és el fet que, a partir d’ara, per obtenir un permís de residència caldrà acreditar que es té una mínima coneixença de la llengua o fer un curs de 30 hores.
Aquesta obligació s’aplicarà, inicialment, per a les autoritzacions de residència i treball. Fins al 2026, es demanarà aquest curs. A partir de llavors, caldrà acreditar el nivell A1 per a la primera renovació i l’A2 per a la segona. Aquesta exigència s’acabarà fent global -és a dir, afectarà tots els permisos- a partir del 2029. Per tant, també estaran obligats a complir-la els residents passius, com ara esportistes d’elit o creadors de continguts. Aquesta exigència va més enllà de la que el Govern plantejava en el text inicial després del consens assolit durant el treball del text en comissió. De fet, al ple va rebre el suport de tots els grups, amb l’excepció d’Andorra Endavant.
La llei també preveu la creació de dos organismes que hauran de vetllar pel foment del català i el seu ús. Un, la Junta de Coordinació de la Llengua. El segon, el Consell Nacional. En aquests dos també hauran de jugar un paper important no només el Govern sinó també els comuns. El text estableix una sèrie de sancions pels incompliments que es puguin detectar. Aquestes van des d’una amonestació fins als 60.000 euros de multa en els casos més greus.
Comentaris (20)