L’home, que va créixer al Principat, on té diverses escultures, alguna -Off- cedida al Consell General, va deixar en garantia d’un deute al banc intervingut tres peces que, com altres obres d’art, també van ser nacionalitzades i l’Estat, lluny de pensar que com a mal menor potser era millor dipositar-les en algun espai públic, les va transferir a JC Flowers en l’operació més onerosa per al comprador d’una entitat bancària.
En fi, que després de les resolucions judicials escaients producte d’aquell deute que ha acabat formant part de la cartera d’actius de Pleyade -societat constituïda per JC Flowers per mantenir els productes, valors i qualsevol operació que Crèdit Andorrà no va voler adquirir-, ara toca transformar en líquid les tres escultures, de dimensions reduïdes vistos altres treballs de Roqué.
En concret, les obres afectades per la mesura en qüestió són Artex, d’acer oxidat i cautxú, de 41 x 48,5 x 50 cm; Bamba, de ferro tractat i borra, de 31 x 42 x 16,5 cm; i una peça sense títol, de marbre blanc de carrara, de 35 x 25 x 28 cm. Agustí Roqué va ser autor de totes elles durant la primera dècada d’aquest segle. Una pèrit judicial de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials n’ha fet la valoració i, en certa manera, el saig encarregat del procés de liquidació vol tenir la certesa que Roqué no es queixarà del valor que s’han donat a les seves peces que, alhora, eren de la seva propietat i formaven part de la relació comercial que mantenia amb BPA.
En fi, que a través d’un edicte, es busca l’escultor, difunt com s’ha dit, per comunicar-li les valoracions oportunes. I és que, malauradament, segons l’edicte, és clar, l’autor es troba en parador desconegut. I el pas d’obligat compliment abans de subhastar les obres que deixaran -encara que sigui a un preu irrisori- uns eurets més per al fons voltor americà. Per molt irrisori que sigui el que en tregui per les escultures, menys encara en va haver de pagar per obtenir-les.