L’acte, celebrat a la planta baixa de l’edifici, plena de gom a gom, ha congregat un nombrós públic; amb algunes cares conegudes: el cap de Govern, Xavier Espot; excaps de l’executiu (Bartomeu, Pintat...); ministres i exministres; l’ambaixador espanyol; la directora general del SAAS... Lògicament, la presentació també ha reunit pacients curiosos i companys de professió. “No en tenia ni idea d’aquesta dèria seva”, ha comentat una assistent que visita, de tant en tant, la consulta del doctor Garcia.
Garcia forma part d’una coneguda família: el seu pare, d’origen francès, va ser director adjunt del Lycée Comte de Foix; la seva germana és Anna Garcia, consellera de la minoria demòcrata al comú d’Escaldes-Engordany i secretària general del Comitè Olímpic Andorrà; la, mare, andorrana, va exercir de professora... Una altra assistent, sorpresa, inicialment, per l’afluència de curiosos, veia, finalment, del tot lògica la concurrència: “Són d’aquí, de tota la vida”.
La novel·la, escrita originalment en francès durant els primers mesos de la pandèmia (2020) i traduïda al català per Dúnia Ambatlle, ens submergeix en la història de la Chloé i en Paul, metges i residents a París (Garcia va estudiar i treballar a la capital francesa) que, després d’un viatge a Nova York, es veuen immersos en una investigació policial oberta arran de dos robatoris. La presència de la màfia russa serà rellevant, decisiva. Delmas i Portier, inspector i comissari, grataran els fets per il·luminar-los.
La trama de ‘Làser’, per cert, parteix d’una experiència real de García, viscuda en la pròpia pell. El metge, però, no l’ha volgut revelar avui. Ha dit, mínimament, que tot deriva d’un fet “molt curiós i preocupant”, un fet que “va quedar en un no res”, però va servir de guspira després de tornar d’un viatge (com els protagonistes) de Cap d’Any. Temps més tard, en un hotel, durant l’assistència a un congrés professional, va escriure les primeres línies de ‘Làser’. La novel·la pròpiament, però, el gruix, va redactar-la durant els primers mesos de la pandèmia, “el confinament més estricte, el moment àlgid”. “Van ser mesos molt durs en què necessitava alliberar tensió”. Aquest va ser, doncs, el motor: l’estrès de la situació, la seva duresa. “Cada nit, la novel·la anava creixent”.
Tres estius després d’escriure i tancar la història, Garcia va recuperar el manuscrit i se’l va llegir des d’una posició freda i objectiva, “complicada perquè ets tu qui l’ha escrit”. Finalment, es va sentir segur, convençut, per presentar-lo al seu editor, Josep Dallerès. “No deu ser tan dolent, si el puc llegir fins al final”, va pensar íntimament.
Sobre l’escriptura, el gastroenteròleg ha reconegut que és una disciplina “dificilíssima, exigent”. “No em pensava que estaria aquí assegut”, sotmès al judici públic, que el posa una mica nerviós: “Una cosa és el quiròfan, on intento entrar molt concentrat, molt relaxat. I una altra de molt diferent és l’exposició pública. Soc tímid. encara que no ho sembli”.
Comentaris (5)