I què queda ara per fer? Dues coses bàsicament, i com ha explicat el president de Velles Cases, Robert Lizarte, cal acabar de completar la restauració exterior, amb la xapa i la pintura, actuació que ja està en marxa. Això es finançarà amb l’aportació governamental. Per altra banda, amb els diners deixats pel comú s’afrontarà una “tasca d’artesà” que és la rehabilitació del motor -el mateix que tenia el vehicle en els seus temps de funcionament- així com completar l’interior. En aquest sentit, s’espera que l’autocar pugui tornar a circular -“fins ara calia arrossegar-lo amb grua”, ha recordat la cònsol escaldenca, Rosa Gili- i encara cal decidir què fer amb els seients. Trobar uns d’originals és impossible i, per tant, tot apunta que caldrà intentar fer-ne una reproducció.
Tot això s’espera que es pugui completar en el termini d’un any. Lizarte confia que el Fargo estigui totalment restaurant durant la tardor del 2025. I, a partir d’aquí, la idea és “tenir-lo guardadet però en servei, poder treure’ls en ocasions especials i que sigui l’autobús de tot”.
Un cop completada la restauració, l’acord estableix que el vehicle passarà a ser propietat del Govern, però qui en tindrà la custòdia -per dir-ho d’alguna forma- serà el comú. “El volem ensenyar. Que vagi sortint quan hi hagi ocasió”, ha remarcat Gili, que també ha posat en relleu que “el patrimoni per a nosaltres és important” i, per això, “no vam dubtar a implicar-nos” perquè “són coses que transmeten història i il·lusió”.
Per la seva banda, la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha defensat la inversió pública que s’ha destinat al Fargo. “Hem volgut restaurar i preservar la memòria, ja que és important. Aquest vehicle explica històries”, ha comentat la política canillenca. Admet que la xifra destinada “és important” però tot “per a un bé positiu”.