La farga del Madriu, a punt per rebre visitants

Finalitzen els treballs arqueològics de la quarta i última campanya d’intervenció al jaciment, Bonell assegura que s’han assolit els objectius científics i de conservació i l’estiu que ve ja hauria de ser visitable amb panells informatius

Comentaris

Tècnics intervenint al jaciment de la farga del Madriu.
Tècnics intervenint al jaciment de la farga del Madriu. ANA

Els treballs d’excavació, restauració i revalorització de la farga del Madriu acaben aquesta setmana després de quatre estius d’intervenció per recuperar un jaciment de gran importància per conèixer de primera mà el treball metal·lúrgic que es va fer a 2.000 metres d’alçada durant els segles XVIII i XIX. A banda dels treballs arqueològics, aquest any s’han col·locat també els tòtems que han d’incloure els panells informatius de cadascun dels espais i que està previst que s’instal·lin quan es disposi i s’ordenin totes les dades obtingudes en l’excavació d’enguany. De fet, es preveu que l’estiu vinent la farga ja sigui visitable.

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, acompanyada d’altres autoritats, ha visitat aquest dimecres la farga i segons ha avançat la voluntat del ministeri és organitzar una sèrie de rutes perquè la ciutadania pugui conèixer el treball realitzat en aquesta zona, així com el patrimoni d’Andorra. “Continuarem fomentant que la gent vingui, ja sigui a través de visites guiades o pel seu compte. De fet, la zona està senyalitzada amb una representació del que s'ha excavat” ha comentat la ministra segons recull l’Agència de Notícies Andorrana.

Bonell també ha assegurat que els objectius previstos, tant científics com de conservació, plantejats per aquesta campanya s’han assolit: “donem a conèixer com es vivia a una Farga al segle XVIII i, al mateix temps, conservem el patrimoni cultural del país”.

Amb aquestes tasques, el conjunt de la farga, el martinet i els seus agençaments, així com les estructures d’hàbitat associades han quedat completament restaurades i arranjades

Les actuacions de la quarta i darrera fase s’han centrat, pel que fa a l’arqueologia, en l’excavació del conjunt agro-ramader anterior a la instal·lació de la farga i que es troben al mateix indret. En aquest sentit, s’ha finalitzat l’excavació d’un gran àmbit (iniciada el 2021) que molt probablement va funcionar com un clos ramader amb un petit espai d’hàbitat, s’ha excavat una cabana que sembla estar-hi associada i s’han fet tres sondeigs, dos al pla de Paleta i un darrer a un conjunt d’estructures que es troben entre el prat i el camí. Si bé els sondeigs del prat de Paleta sembla que es relacionen amb un tancat (presumiblement ramader) que s’hauria construït en el moment de funcionament de la farga i el martinet, les altres estructures corresponen clarament a una ocupació prèvia que, a falta d’un estudi més aprofundit dels materials, es situarien entre els segles XV-XVII.

D’altra banda, les tasques de restauració s’han centrat en la consolidació dels dos forns de pa i de les estructures hidràuliques de la ferreria. Així mateix, s’ha restituït el tram d’arribada del canal d’alimentació de la farga i la cambra de combustió del baix forn. D’altra banda, també s’han protegit aquells elements fràgils i que presentaven un estat de conservació delicat i s’ha arranjat una restitució dels mateixos a una cota lleugerament superior. Amb aquestes tasques, el conjunt de la farga, el martinet i els seus agençaments, així com les estructures d’hàbitat associades han quedat completament restaurades i arranjades per tal de permetre una millor comprensió durant la seva visita.

La visita d'aquest dijous al jaciment arqueològic ha comptat amb la presència de tots els representants comunals que formen part del territori de la vall del Madriu: Rosa Gili per Escaldes Engordany, Laura Mas per Encamp, Sofia Cortesao per Sant Julià de Lòria, i Olalla Losada per Andorra la Vella. El coordinador del projecte i tècnic de Patrimoni Cultural, Olivier Codina, ha estat l’encarregat de presentar els resultats finals dels treballs arqueològics a les autoritats i als mitjans de comunicació.

Comentaris

Trending