En la visita hi han estat presents tant la titular de Cultura, Mònica Bonell, com la cònsol d’Encamp, Laura Mas. Els han acompanyat diversos tècnics tant del ministeri com del comú. I Font ha explicat fil per randa tant alguns detalls de la intervenció que s’ha iniciat i com continuarà com, també, elements del jaciment o aspectes relatius a la transcendència del mateix. L’arqueòleg ha remarcat que tot el conjunt té una forta “càrrega històrica” i que “més que ruta dels orris és una a ruta històrica” atès que a Encenrera s’hi han trobat restes romanes i per tant, es poden veure elements que permeten conèixer l’evolució dels habitants del Principat des d’èpoques pretèrites fins a l’actualitat.
El túmul en qüestió data de l’any 2200 abans de Crist encara que els experts ja hi van poder veure una capa inferior, per la qual cosa “sabem que anteriorment al túmul i al dolmen hi ha un assentament prehistòric enorme del 2700 abans de Crist”. El conjunt sobre el qual s’actua és molt gran, de 13,5 metres de diàmetre i 145 metres quadrats. “Cal excavar la cambra sepulcral on segurament hi va haver enterraments” i que Font pensa que “probablement hi són”. Potser fins i tot, es podran trobar, remoguts, elements de l’aixovar. Ara bé, en aquella zona el grau d’acidesa del sòl és molt elevat i els ossos es fonen ràpid. “Veurem si està gaire ben conservat.”
Font ha explicat que el fet que el conjunt estigui esllavissat “no sabem si és un efecte natural o perquè es va espoliar”, malgrat que es té constància d’un espoli vers l’any 1000 abans de Crist. En tot cas, el jaciment té una gran rellevància cultural. I dona molta informació sobre el megalitisme, la prehistòria.
És el primer dolmen documentat al Principat. “No deixa de ser un monument funerari d’una rellevància històrica important. I si n’hi ha un, n’hi ha d’haver més”, s’ha aventurat a predir l’arqueòleg.
INTERVENCIÓ
En la primera fase d’intervenció, iniciada aquest mes de setembre i que s’allargarà durant sis setmanes, es delimitarà i descobrirà l’espai que ocupa tota l’estructura tumular, ara ja classificada com a dolmen i s’aprofitarà per documentar gràficament (topogràficament i mitjançant un reportatge fotogràfic de detall i també aeri). Es disposa d’un pressupost de 82.000 euros. Durant la segona fase, prevista per al 2025, s’excavarà la cambra sepulcral, les restes mobles (si se’n troben) i s’exhumaran per tal d’analitzar la recollida de dades i dur a terme un estudi del material ceràmic i antropològic extret. Al túmul del Cubil ja es va intervenir durant el 2019 fent sondejos per determinar l’abast de l’estructura, mentre es feien els treballs d’excavació i restauració de la ruta dels Orris, i per tant, la programació preveia l’excavació en extensió que és el que s’ha previst iniciar en aquesta campanya.
Bonell ha remarcat que aquest dilluns ha estat “un dia important” perquè tant amb el dolmen com amb la ruta dels orris es pot “mostrar als ciutadans aspectes desconeguts, conèixer d’on venim i com vivien els nostres avantpassats”.
La ministra també ha volgut posar en valor la col·laboració entre el Govern i el comú per tirar endavant el projecte. Des del 2014, tal com ha recordat la cònsol encampadana, s’han destinat pràcticament 500.000 euros al projecte de la ruta dels orris, finançats a mitges entre les dues administracions. “Vull incentivar les col·laboracions amb els comuns, perquè en totes aquelles iniciatives que es promulguin des dels comuns, a Patrimoni ens hi trobaran perquè és la manera de treballar plegats i optimitzar recursos”, ha afirmat Bonell, que ha volgut remarcar, també, que tot i l’interès turístic que té la ruta, en primer lloc es vol que sigui d’interès per la gent del país. En aquest sentit no es descartar que amb les noves tecnologies es puguin reconstruir de manera “més visual” tots els orris i conèixer de primera mà la via a la mitja i alta muntanya. “Això ens obre moltes portes”, ha reconegut.
Mas també ha destacat l’interès que genera la ruta, que ja forma part de les activitats d’estiu que es poden agafar a través del Funicamp i amb guies. “Aquest estiu, entre juliol i agost, han portat més de 15.000 persones”, ha explicat.
ELS ORRIS
El compromís del comú i de Patrimoni és total i és per això que, també continuen les excavacions fetes a la campanya 2023 a l’Orri de l’Estany Forcat, una estructura agro-ramadera que va estar ocupada entre els segles XII i XIII, per tal d’obtenir més dades de l’ocupació de l’alta muntanya en aquests segles. En aquest cas el termini d’intervenció és de quatre setmanes i té un pressupost de 38.000 euros.
Durant la visita d’aquest dilluns també s’han pogut veure els treballs de restauració al peu del vessant nord del Griu a més de 2.800 metres d’altitud de l’Orri d’Emportona, un “extraordinari exemple dels antics orris andorrans”, en el que roman plenament conservat i és reconeixible el conjunt d’estructures desenvolupades des d’època medieval i fins a les ocupacions recents.
Els treballs, que finalitzaran a l’octubre, han consistit en la restauració i recuperació únicament d’aquelles construccions que han estat completament excavades i que, per tant, són plenament conegudes i han estat documentades: les cabanes medieval, moderna i contemporània, que representen les parts principals de l’orri juntament amb la pleta i les munyideres. La pleta i la munyidera moderna són perfectament reconeixibles en l’orri i romanen notablement conservades, motiu pel qual actualment no requereixen cap actuació. La resta de construccions que han estat parcialment excavades no seran objecte de restauració o reintegració, malgrat que es deixaran visibles, ja que l’objectiu a Emportorna és mostrar l’evolució de les construccions.