Aquest és un dels entorns de protecció “prioritaris”, tal com ha explicat la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, tenint en compte que Casa de la Vall forma part de la candidatura a la Unesco sobre la construcció sobre el Coprincipat. Tal com estableix la Llei de Patrimoni Cultural del 2014, s’han establert dues zones. La número 1, anomenada d’acompanyament, és la més pròxima al monument i té en compte les parcel·les que estiguin a tocar o situades a 20 metres del perímetre del bé d’interès cultural.
Lídia Torres, tècnica del departament de Patrimoni Cultural, ha exposat la proximitat geografica entre Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve “ha fet necessari plantejar un únic entorn”
Lídia Torres, tècnica del departament de Patrimoni Cultural, ha exposat la proximitat geografica entre Casa de la Vall i l’església de Sant Esteve “ha fet necessari plantejar un únic entorn”. Entre la sèrie de criteris que es tenen en compte per preservar els monuments hi ha els valors patrimonials. En el cas de Casa de la Vall, es destaca que és una casa senyorial del segle XVI, el caràcter nacional i identitari i el fet que va ser seu del Consell General fins al 2011.
Pel que fa a l’església de Sant Esteve es posa en relleu la seva arquitectura eclèctica, fruit de la seva evolució històrica amb tres estils diferents: romànic, renaixentista i arquitectura de granit. Té l’absis més gran de totes les esglésies romàniques del país i és seu de l’Arxiprestat d’Andorra. Així mateix, també s’ha inclòs una porció del nucli històric de la parròquia, amb les seves edificacions històriques, carrers i places.
Respecte a la zona 2, anomenada preventiva, va més enllà de la distància de 20 metres i s’entén com la continuació del context. En aquesta s’inclou la major part d’elements visuals i elements paisatgístics que l’acompanyen. En aquest sentit, el també tècnic del departament de Patrimoni Cultural, Max Vela, ha explicat que s’han detectat dinou elements pertorbadors, dels quals 15 corresponen a edificis que superen l’alçada mitjana dels immobles del nucli històric que estan conformats per una planta baixa i tres pisos. La resta d’impediments pel que fa a la visibilitat del bé d’interès cultural fan referència al tractament de la mitgera. Aquestes afectacions es comunicaran al comú d’Andorra la Vella perquè ho inclogui en la modificació del pla d’urbanisme per tal que si els propietaris han de realitzar obres que tinguin en compte la nova normativa.
MÉS ENTORNS DE PROTECCIÓ
Un cop surti publicat l’edicte al BOPA d’aquest dimecres, els propietaris afectats tindran un mes per presentar les al·legacions que creguin escaients. Aquest serà el segon entorn de protecció que Govern tira endavant en aquesta legislatura, tenint en compte que la zona 1 del de Sant Cerni de Nagol ja es troba vigent, mentre que la zona dos es troba en fase de recurs administratiu. La titular de Cultura ha manifestat que “esperem publicar abans de finals d’any el de Sant Miquel d’Engolasters i hem començat a treballar amb el comú de Canillo el de Sant Joan de Caselles”.
Bonell té previst presentar en la pròxima reunió de cònsols la modificació de la Llei de patrimoni cultural, així com la llei d’arxius i la de dipòsit legal.
TRASLLAT ARXIU NACIONAL
D’altra banda, ha insistit que el trasllat de l’arxiu nacional a les dependències del ministeri de Cultura a l’hotel Rosaleda durant el 2025. Es realitzarà un cop el centre d’aprenentatge de català pugui situar-se a l’hotel Hermus, que el Govern ha adquirit per fer-hi pisos de lloguer a preu assequible. S’aprofitarà per fer el canvi una vegada que hagi acabat el curs per no crear inconvenients als estudiants.