Quan s’estava duent a terme l’elaboració del projecte de llei, des del ministeri de Cultura es van posar en contacte amb diferents sectors que ja formaven part de la llista de materials que s’han d’incloure al dipòsit per veure si tenien alguna demanda o alguna qüestió que calgués millorar. Així ho ha explicat, el president de l’Associació d’Editors, Oliver Vergés, apuntant que “se’n va parlar a bastament”, i tant amb ell com a editor, com a l’Associació “ens van semblar bé totes les propostes”. En el cas dels llibres, el nou projecte de llei ha rebaixat a tres el nombre d’exemplars que s’hauran d’entregar, el que suposa un avantatge que no sotmet als editors a una càrrega econòmica important com abans. Així mateix, els editors podran sol·licitar no lliurar el material si es tracta d’una edició especial, per motius econòmics.
“Trobo molt interessant que hi hagi nous formats com per exemple els fonogrames, ja que també m’hi dedico, i tot el tema de l’àmbit digital”, exposa el president de la Societat de Drets d’Autor, Lluís Casahuga, tot apuntat que amb la informació que han donat fins ara “se’m plantegen alguns dubtes sobre costos, ‘timings’ d’implementació i també alguna cosa en relació amb els drets d’autor”. De fet, aquest darrer punt és una cosa que caldrà acabar de definir bé més endavant, però la ministra Bonell ja va explicar que en principi són coses paral·leles i que el dipòsit no servirà com a drets d’autor.
D’altra banda, el productor Hèctor Mas té clar que el nou projecte de llei del dipòsit legal és una molt bona iniciativa que, per una banda, garanteix la preservació del material que s’està fent actualment a l’Arxiu o a la Biblioteca Nacional, i per l’altre, va creant un arxiu, un fet que pot ser un gran suport per tots aquells productors que volen fer una mirada enrere i veure el que s’ha fet. Precisament, Mas explica que aquesta és una situació amb la qual s’havia trobat alguna vegada que ha volgut fer algun material audiovisual, i no sempre és fàcil trobar-ho perquè no hi ha un lloc on quedi tot registrat, i la incorporació al dipòsit legal “d’alguna manera ho garanteix i pot ser de gran utilitat pels que vinguin al darrere que tinguin tot aquest arxiu documentat”.
El següent pas es entrar a tràmit parlamentari aquest projecte de llei, que els consellers puguin presentar les seves esmenes, i després es presentarà als agents implicats, una cosa que és essencial perquè el dipòsit legal vagi a un bon port. Els dubtes més importants són en relació amb el pressupost i el temps d’implementació. “Que s’inclogui els nous formats i les pàgines web, penso que és una cosa útil, però s’ha de veure com es fa el procés i que sigui realment viable”, ha afegit Vergés, tot ressaltant que és molt important que aquest procés “no es converteixi en una tasca feixuga” i que compliqui les coses.
Pel que fa al món cinematogràfic, Mas es qüestiona com serà “aquesta fina línia” entre un encàrrec públic que hagi rebut una subvenció i que ha de demanar el dipòsit legal, i un vídeo que faci una persona i que estigui relacionat amb Andorra, una cosa que la ministra de Cultura va explicar que s’haurà d’acabar de definir amb els reglaments. El productor també es pregunta com es controlarà qui registra les seves produccions i qui no, i per aquest motiu, considera que “és molt important conscienciar al sector dels avantatges que pot tenir fer aquest procediment”.
Comentaris