La comissió nacional de la Unesco analitzarà les eventuals incompatibilitats de la presidència

Tot i que en els estatuts no es contempla cap inconvenient, el fet que Salomó Benchluch hagi sortit escollit conseller general farà que l'assemblea general debati si es manté al capdavant de l’entitat, on està fent una bona tasca

Salomó Benchluch. ALTAVEU

La pròxima assemblea de la Comissió Nacional Andorra per a la Unesco (CNAU) debatrà la continuïtat de Salomó Benchluch en el càrrec de president. Benchluch ha estat escollit conseller general i tot i que els estatuts de la CNAU no es contempla la incompatibilitat de càrrecs, diversos membres de la comissió han expressat els seus dubtes. Però també es té en compte i molt la bona feina que està fent qui també va ser conseller del comú d’Escaldes.

El Govern va aprovar el nomenament de Salomó Benchluch el febrer de l'any passat després que l'assemblea general de la comissió el va elegir per unanimitat per un mandat de quatre anys, renovable una vegada. El Govern també va prendre en consideració l’elecció de la vicepresidenta, Cristina Rico, a la qual s’ha nomenat també per un mandat de quatre anys, renovable una vegada. La vicepresidenta ha d'actuar en substitució del president en el seu defecte.

Tal com estipula l’estatut de la CNAU, els càrrecs de la presidència són honorífics i no són retribuïts. La  comissió s una entitat dotada de personalitat jurídica i capacitat d’obrar dins dels àmbits en què exerceix les seves funcions. Té un ministeri de tutela, que actualment és el que té atribuïdes les competències en matèria d’afers exteriors del Govern.

Andorra, té actualment dues candidatures a les llistes de la Unesco. Es tracta de 'Els testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra'; i 'La transhumància, moviment estacional dels ramats'.  El passat mes de març, es va unir a la candidatura d’ampliació ‘L’art de la construcció en pedra seca: coneixements i tècniques’ perquè el Principat també sigui inclòs dins de la llista representativa del patrimoni cultural immaterial.

‘L’art de la construcció en pedra seca’ ja ha havia estat reconegut l’any 2018 com a Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat a proposta de Croàcia, Eslovènia, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Suïssa i Xipre.

Etiquetes: