Bonell, però, no s’ha mullat més enllà de parlar del que hi ha sobre la taula per aquest 2024 i 2025. La ministra de Cultura ha explicat que ara mateix s’està pendent de resoldre els recursos que s’han presentat a l’entorn de protecció de Sant Cerni de Nagol. També estarien molt avançats els entorns de Sant Miquel d’Engolasters, Casa de la Vall, Sant Esteve d’Andorra la Vella i la parròquia de Sant Julià i Sant Germà. En aquests casos s’haurien de decretar els expedients durant aquest 2024. Per al 2025, i per exemple arran de la revisió del pla d’urbanisme d’Ordino, s’hauria de veure la llum en la protecció de Sant Martí de la Cortinada i, a més, també es treballa en la delimitació de Sant Joan de Caselles, a Canillo.
La qüestió dels entorns de protecció s’ha posat sobre la taula en la sessió de control al Govern a partir d’una pregunta de Concòrdia. El seu president, Cerni Escalé, ha considerat “una greu negligència cap a la cultura i la identitat nacional” la decisió, el 2014 de reduir de cent a vint metres l’entorn cautelar, esdevenint, l’andorrana, “una de les legislacions menys estrictes” com a mínim, a nivell europeu. Escalé ha recordat que a Espanya l’entorn cautelar és de cent metres i els referents als conjunts històrics s’eleven fins als 300 i a França els entorns cautelars arriben al mig quilòmetre.
Escalé i Bonell han mantingut un petit ball de xifres sobre els béns d’interès cultural que hi ha al país, si 71 o 73 i si 56 o 58 continuen estan desprotegits. I és que en 21 de vigència d’una llei que imposava obligacions en relació amb l’impuls de la protecció dels monuments, ben pocs resultats ha tingut. La ministra ha al·ludit a les complexitats tècniques i d’altra índole. De fet, amb la reducció que hi va haver el 2014, no té massa sentit a protegir res, tal i com han coincidit els tres polítics intervinents en el debat, de tres colors diferents.
Mònica Bonell, que ha assegurat que el ministeri ja té els dossiers de quinze béns més a banda dels que ja estan protegits i que certament n’hi ha 37 sobre els quals “estem pendents d’elaborar un dossier”, ha explicat que s’està acabant d’elaborar un primer text avantprojecte de llei de patrimoni cultural que es voldria començar a tractar amb els comuns a partir del setembre per acabar perfilant un projecte consensuat. La voluntat és tramitar “un text consensuat durant el primer semestre del 2025”.
Escalé, que ha demanat a la ministra reiteradament un calendari concret i ampli i que s’externalitzi la feina si no s’hi arriba, ha considerat “molt minso” el nombre d’entorns que es preveuen decretar entre aquest any i el que ve. I com Vela ha avisat del perill que quedin els monuments desprotegits. La consellera socialdemòcrata ha recordat a la titular ministerial que la llei hi és per complir-la i que no té “el deure de demanar permís a altres administracions”, en una clara al·lusió al fet que des de Cultura hi ha massa submissió als comuns.
Bonell ha insistit en el fet que cal cercar el consens i que s’està treballant de manera adequada amb les corporacions parroquials. Però no ha tingut més remei que donar la raó a Vela quan l’ha advertit si no pot ser un problema que es pretengui promoure la candidatura monumental davant la Unesco ja al 2026 sense que tots els béns que formen part del projecte estiguin degudament protegits. La ministra ha reconfirmat el que va dir fa pocs dies a Sant Joan de Caselles, que els membres de la COPIL, en una reunió a Foix, “vam convenir que sigui a partir del 2026” que es pugui fer la petició a la Unesco “perquè la candidatura estigui el millor preparada”.
Bonell ha vingut a dir que s’intentarà que els entorns de protecció de tots els monuments que fan part del projecte de construcció històrica del Coprincipat “estiguin presentats”. Però no ho ha garantit pas. Amb tot, i a la seva manera, la ministra ha reconegut que hi ha la possibilitat que sense entorns aquesta situació porti al fet que “des de la Unesco se’ns pugui girar en contra” i “no ho volem”. Però Escalé s’ha quedat sense calendari més enllà dels entorns de protecció més imminents i la voluntat de tramitar un projecte de llei durant els primers mesos del 2025.