Aragón-Pallás és un personatge polifacètic i singular. Ja jubilat ha publicat el seu primer llibre que recull la vida en un barri d'una ciutat espanyola entre els anys cinquanta i setanta del segle passat. Li agrada cantar jotas i tornar a Saragossa en ocasions especials com poden ser les festes del Pilar. Viu a la Borda del Jaile, a Sant Julià de Lòria i cada matí se'l pot trobar en una cafeteria esmorzant.
Enyora aquells temps del club de futbol de la seva ciutat, el Reial Saragossa dels 'cinc magnífics', una davantera que es convertiria en la bèstia negra de l'FC Barcelona a la dècada dels seixanta, eliminant els blaugrana durant tres temporades consecutives de la Copa d'Espanya. Lamenta que ara estigui a segona divisió amb més pena que glòria. El seu llibre, més aviat una autobiografia, parla de futbol però també d'altres coses. Era un bon estudiant, amb matrícules d'honor però la seva família no el va deixar estudiar batxillerat. Eren vuit germans i sense la mare que havia mort al poc de néixer ell. Quan va anar a fer el servei militar es va poder treure el batxillerat elemental. Es considera un enamorat d'Andorra, de la seguretat i del paisatge.
És ben conegut a la parròquia laurediana i amb el llibre encara ho serà més. Home afable i cordial accepta amb simpatia que en la pàgina 159 del llibre hi ha una errada. L'àrbitre d'un Saragossa-Espanyol no era Ruiz de Mendívil. Era Ortíz de Mendíbil. Poc importava qui era l'àrbitre, però, quan jugaven els 'cinc magnífics': Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra.
Comentaris