El d’aquesta nit al Claror era un tres en un. I una suma de corals i músics. Tres perquè es tractava del retrobat concert ‘canòliclià’. I també perquè la Coral Rocafort, l’amfitriona, celebrava el seu seixantè aniversari. I també, ai làs, perquè Areny, que fa dos telediaris que va passar la batuta a Birgit Garcia al capdavant de la coral que va parir, era l’honorat. L’emoció ha anat per dins a l’arrencada. Però les mirades i les abraçades -físiques o en la distància d’unes quantes fileres- eren de reconeixement autèntic. D’agraïment profund. També el fundador de la Coral Rocafort, envoltat de la família en ple, tornava amb complicitat les gràcies, les paraules, el que fos.
Han estat les, perquè totes són noies, Petites Cantaires Lauredianes les que han alçat el teló. Les que han convidat a la festa musical. Al tribut a un Areny en primera fila. Durant el concert es preveien multitud de sorpreses. Ara l’un, ara l’altra, ara el de més enllà. Desfilant corals per l’escenari. Que si l’Orfeó Andorrà, que si la Coral Casamanya o la d’Escaldes-Engordany. I retrobant antics directors dels petits com Sílvia Pastoret ara al piano o gaudint del quartet de cordes de l’ONCA. I, és clar, la Coral Rocafort. Músics tots per honorar un d’aquelles mestres d’abans i de sempre. “Avui em toca”, repetia Areny, Daniel, quan, gairebé sense voler-ho, posava per a les fotos sabent-se protagonista. Era el tribut de la música a un músic.