“Estem pensant ja en la segona edició, tot fa bona pinta, però fins que no estigui firmat més val no anticipar res”, explica el codirector del festival, Toni Colom que, això sí, fa molt bona valoració del certamen, que en la primera edició ha estat finançada totalment pel comú canillenc però que en una segona edició podria buscar patrocinadors. Però això encara és parlar per parlar. Voluntats. El que està clar, indica Colom, és que “la programació ha agradat”.
“Les quatre companyies internacionals que hem portat han portat molta gent i els espectacles de petit format han tingut una rebuda millor de la que ens podíem esperar”, manté el codirector del festival, que assegura que “el més complicat” era fer la primera edició. Ara caldrà veure l’evolució d’aquest denominat primer festival de les arts escèniques del Pirineu.
“La percepció és molt bona. Tots els escenaris han estat plens i hem pogut fer -queden un parell d’activitats encara, quedi clar- tot el que estava programat”, fins i tot amb l’amenaça més que evident de la meteorologia. En general, les propostes han funcionat bé. Les accions itinerants han permès fer moure la gent pels diversos carrers de la parròquia i ens han assegurat “els hotels i aparthotels que han tingut més demanda” de la que haurien tingut sense el festival.
I és que segons Colom, amb l’Scenic Arts és persegueixen dos objectius bàsics. Un, la dinamització turística i cultural del lloc que rep, que fa d’escenari del certamen. I això, assegura el codirector del festival, s’ha assolit. I la segona pota és convertir Canillo “en un lloc on els artistes, les companyies es puguin expressar”. On disposin, en definitiva, del suport necessari perquè hi hagi projectes ‘made in Andorra’.
Que es pareixin espectacles, muntatges, al Principat. “No hem tingut suficient” per aprofundir en el segon aspecte citat. Però Canillo hi posarà l’accent -o almenys aquest és el repte expressat per Colom- si es confirma una segona edició que, ara per ara, sembla més a prop que lluny.