Així ho han explicat a Altaveu fonts del MNAC, després de l’anunci fet aquesta setmana per la ministra de Cultura, Mònica Bonell. La canillenca va apuntar aquesta opció durant el debat al Consell General que va servir per aprovar el crèdit extraordinari que permetrà tancar l’operació de compra de dues de les pintures murals de l’església de Sant Esteve -‘El bes de Judes’ i ‘La flagel·lació de Crist’-.
Des del museu català, s’ha explicat que fa uns dies Bonell va visitar les seves instal·lacions, però també que, en tot cas, l’opció és embrionària. De fet, també ho havia indicat la titular de Cultura. En tot cas, però, no pas impossible. Al contrari, es tracta d’una acció que es fa de forma “normalitzada i habitual” amb moltes altres institucions tant d’Espanya com d’altres països. És a dir, no és res d’estrany cedir obres de forma temporal. I, amb Andorra, també hi ha “bona disposició” a fer-ho.
Ara bé, també s’avisa que cal complir unes condicions. En primer lloc, presentar una proposta clara. “Un bon projecte expositiu”, remarquen. I, en segon terme, que es puguin oferir unes “condicions d’exposició adaptades a les obres que es demanen”. I aquí, cert, és on podria entrar la necessitat de disposar d’un museu nacional.
Des del MNAC també s’adverteix que una cosa serà les obres que es demanin (hipotèticament) des d’Andorra i una altra les que es podran prestar. No totes, es deixa clar, “podran viatjar”. Es prioritzarà, evidentment, la necessitat de conservació de les peces.