Els treballs haurien d’haver acabat aquest divendres, però com han explicat fonts properes al ministeri de Cultura, ja s’ha acordat que es treballarà un mes més en la parcel·la on hi va haver, segurament, la farga més important en producció d’Andorra, més que la farga Rossell o la del Madriu. Caldrà veure, això és clar, quin efecte poden tenir les nevades i si es podrà continuar treballant o no. Paral·lelament, s’ha canviat un dels codirectors de l’excavació, contractada a una empresa privada.
Les fonts consultades han reconegut que la previsió era una però veient el que ha anat apareixen, s’ha decidit dedicar-hi més temps per poder analitzar bé tota la zona d’actuació. “Hi ha una part de la farga on no se sap si hi ha restes o no i s’exhumarà” per sortir de dubtes, han indicat les fonts consultades, que han explicat que vist que han aparegut algunes altres estructures, prou podria trobar-se més cosa.
L’actuació arqueològica, amb l’acord de la propietat del terreny, es du a terme a tocar de Santa Bàrbara, com s’ha dit. Mentrestant, la propietat fa les seves actuacions constructives projectades en altres zones de la mateixa parcel·la, que com han recordat les fonts, és molt gran. Així, a la zona de la Clota Verda, a tocar la carretera CG-3, s’hi estan fent moviments de terres. I en el marc d’aquesta actuació han quedat al descobert restes d’una estructura malmesa quan es va fer la carretera.
L’indret on hi ha aquest mur ara ‘redescobert’ forma part del que tècnicament es denomina espai de presumpció arqueològica (EPA). Malgrat que s’hi fan tasques constructives ordinàries, Patrimoni Cultural en fa un seguiment i arqueòlegs del departament hi diuen a terme inspeccions, a priori, de manera regular. L’estructura que ha quedat al descobert ja hauria estat inspeccionada pels experts del departament dependent del ministeri de Cultura. Amb tot, l’obra pot continuar perquè la pacel·la és gran.
La intervenció arqueològica es va iniciar fa unes tres setmanes, i dona continuïtat a uns treballs duts a terme el 2002. Hi ha bona relació amb la propietat, segons fonts de Cultura. I feia temps que s’estava mirant com s’hi podia actuar, segons les fonts consultades, que han assegurat que no sempre és fàcil poder trobar el personal perquè pugui assumir l’encàrrec. Amb tot, però, encara no és clar com està catalogada la farga. I ni tan sols el comú la contemplava a nivell de pla urbanístic.
La farga Areny, de la família Areny Plandolit, i que produïa a partir de mineral de Ransol, es va alçar a mitjan segle XVIII i va estar productiva pràcticament durant tot el segle XIX. Després de servir com a farga, va esdevenir una serradora. Fins que un bon dia va deixar de funcionar. Al 2002 ja s’hi va fer una intervenció, com s'ha dit, que va permetre descobrir una part de les estructures. Ara s’havia de desenterrar del tot la carbonera, el forn de grillatge i, presumiblement, la casa del factor, que, rectangular, se suposa que està just sota el pati del prat de la farga Areny.
Comentaris (1)