Andorra presentarà a la Unesco a principi del 2026 la candidatura del ‘Coprincipat monumental’

Bonell ha confirmat que ja en el comitè de pilotatge (COPIL) de la candidatura es va acordar que “era millor presentar la candidatura el gener o el febrer del 2026” per donar temps a “acabar de treballar totes les feines pendents”, com pot ser una petita intervenció a Sant Miquel d’Engolasters que es pretén afrontar ben aviat o una remodelació més a fons, amb necessitat de projecte d’enginyeria inclòs segons que ha reconegut la titular ministerial, que s’ha de fer a Sant Martí de la Cortinada.

Bonell ha agraït a Sant Joan de Caselles la feina feta pels tècnics per mirar de tancar la intervenció projectada a l’església romànica canillenca, vist que “ens quedava molt poc”. Com ha recordat la ministra, Sant Joan de Caselles “és un dels monuments que formen part de la candidatura per explicar com es crea el Coprincipat d’Andorra”, i amb la restauració del Crist en majestat fet amb guix, i que “és únic en el món”, es donen per “finalitzats aquests treballs en aquesta església”. I “ara treballarem en altres conservacions i restauracions”.

La ministra ha destacat que els treballs de restauració s’emmarquen en la voluntat del ministeri de “protegir el romànic andorrà”. I Sant Joan de Caselles n’és un dels màxims exponents, tal com ha recordat la cap d’àrea de Patrimoni, Cinta Pujal.

RESTAURACIÓ

El conservador Eudald Guillamet assessorat en el treballs i aquest dimarts ha donat detalls de la “restauració de la restauració” que s’ha dut a terme. I és que s’ha intervingut a sobre dels retocs que es van dur a terme el 1963 per tal de corregir, sobretot “la lectura caòtica” que hi havia.

Així, després de revisar en detall l’estat de conservació de tot el conjunt mural, s’hi han eliminat dues capes de pintura a al calç, fent aflorar els falsos carreus d’època gòtica dels laterals, així co un tros de flor de lis a la part superior.

També s’han harmonitzat les parts restaurades als anys seixanta del conjunt mural d’origen romànic amb la resta del monument, ajustant una mica més els tons del retoc. “Hi havia un verd pistatxo que feia temps li anava al darrere”, ha bromejat Guillamet, indicant que el to ‘cantava’ molt, especialment després de la restauració de l’església. Al mateix temps, també s’ha fet el tancament d’esquerdes visibles en l’entorn del conjunt i d’algunes pèrdues de suport amb morter tradicional de calç i sorra.

Amb aquesta intervenció es dona per finalitzat el projecte de restauració de Sant Joan de Caselles, iniciat l’any passat amb l’adequació i il·luminació de l’interior i l’exterior i una intervenció de conservació i restauració dels béns mobles i de l’interior del monument.

MÉS SORPRESES?

El Crist en estuc i el conjunt mural de Sant Joan de Caselles són un element característic del romànic andorrà i també pirinenc. El Crist va ser descobert sota de la tarima de l’altar en la intervenció que, entre els anys 1961 i 1963, van fer els historiadors de l’art Manel Humbert i Rafel Benet a les esglésies d’Andorra. Guillamet ha explicat que al segle XVIII, els bisbes, durant les visites pastorals feien treure aquest tipus d’imatges perquè consideraven que inspiraven “más pavor que fervor”, però en canvi, la gent del poble, ho desmuntava però no ho llançava, sinó que ho guardava, com en aquest cas. Per això, pensa que davant de l’altar hi pugui haver enterrats altres elements d’interès, però “ho deixem a les futures generacions”.