Besolí ha estat entrevistat aquest matí al programa radiofònic ‘El món a RAC1’ que condueix el periodista Jordi Basté. Ha estat una conversa, sobretot, humana. Amb molts silencis, moltes emocions. El gestor lauredià ha recordat des del moment que, a la Seu, dos guàrdies civils li van comunicar que estava detingut, el maig del 2017, fins com va saber que el seu fill no podria tornar a caminar. O ha explicat, també, la trucada de cinc minuts que va fer des de la presó a la seva dona just quan aquesta acabava de patir un accident de circulació a l’autopista de Manresa. Ni els mossos no hi havien arribat.
Joan Besolí ha assegurat que ha perdut dues de les tres empreses que tenia i la tercera, una agència de viatges que, casualitats de la vida, havia especialitzat en viatges per a persones amb disminucions físiques, intenta tornar-la a fer surar, mira de reflotar-la. “No tinc cap activitat; no puc anar a treballar perquè el salari se’m bloquejaria”, ha explicat el gestor lauredià tot recordant i lamentant que la Batllia continua quatre anys després investigant-lo per la mateixa causa de la qual acaba de ser absolts per l’Audiència nacional espanyola.
El gestor lauredià protagonitza una emotiva entrevista a ‘El món a RAC1’ on no ha esvaït cap pregunta i ha explicat amb enorme enteresa el drama de 21 mesos i mig de reclusió
La Justícia andorrana li manté embargats tots els comptes bancaris personals. “Porto 24 mesos sense pagar la hipoteca”, ha assegurat en una emotiva entrevista radiofònica. Espera que d’una vegada per sempre es tanqui el seu cas també al Principat i a partir de llavors pugui començar a remuntar, a tornar a la normalitat, des del canvi vital que, admet, li haurà suposat la llarga estada a la presó, dormint cada nit en el llit de dalt d’una llitera que compartia amb Sandro Rosell dins d’una cel·la d’onze metres quadrats.
L’entrevista ha estat llarga, extensa. Molt personal. Besolí ha explicat la relació de gairebé tres dècades amb qui ha estat president del Barça, amb el qual compartia gairebé de manera “simbòlica” la gestoria laurediana que ha hagut de donar als treballadors perquè poguessin intentar sortir-se’n durant el temps que ha estat a la presó i com a compensació al fet de no poder-los pagar el salari. “No veig normal el que ens ha passat; hi havia molta gent que ‘apretava’ perquè no sortíssim.”
Besolí, que afirma que dorm bastant bé i que ha après a viure amb molta més calma, ha assegurat que ha plorat molt a la presó. I que això li ha permès ser més fort alhora que poder passar els mals tràngols que li ha tocat viure. Està convençut que havent tocat tant fons tirarà endavant segur. Amb pinzellades d’humor i ironia quan es referia amb estima a Rosell, ha parlat de la “bogeria” per la qual ha passat, de com n’és de “brutal” el menyspreu amb què els ha tractat Lamela o com n’és de “desesperant” la incomunicació que se sent estan reclòs.
“La presó és molt dura” però, alhora, “la presó uneix molt”; “hi hem trobat gent estranya, però també hi hem trobat gent maquíssima”
Ha parlat, clar, de la duresa de l’empresonament: “La presó és molt dura.” Però, alhora, “la presó uneix molt”. Dins dels centres penitenciaris hi ha passat “penúries” però també hi ha viscut “coses boníssimes” com l’amistat que ha travat amb els activistes catalans Jordi Cuixart i Jordi Sánchez o amb altres presos als quals, havent recuperat ja la llibertat, ha tornat a visitar. “Hem trobat gent estranya, però també hem trobat gent maquíssima”. I sempre ha elogiat la bona relació i el tarannà emprat per Sandro Rosell, a qui essent “català, famós i amb diners”, els inicis a Soto del Real no van ser fàcils tot i que després, benentès, s’acabaria fent “l’amo” de la presó.
Joan Besolí, que va trigar vuit mesos a veure el seu fill ja amb cadira de rodes, també va estar vuit mesos sense saber res d’Andorra. De les institucions, s’entén. Les amistats, les bones, d’Andorra o d’on fos sempre han estat al costat. I hauria estat els comentaris d’algunes d’aquestes els que haurien empès l’ambaixador del Principat a Espanya, Jaume Gaytán, a acabar acudint a la presó vuit mesos després del seu internament. “Com a andorrà, i és fort dir-ho, jo m’he sentit abandonat per les institucions. No hi havia interès que es parlés de tot això”, ha explicat tot lamentat que “ningú no es va preocupar si a casa meva hi faltava alguna cosa”.
Ara espera que més aviat que tard s’arxivi la causa oberta al Principat -Besolí ha afirmat que sempre ha tingut la consciència tranquil·la pels fets dels quals se’ls acusava- i que pugui “tornar a començar”. Segurament, no amb la mateixa impaciència i impulsivitat que havia caracteritzat durant molt temps el seu dia a dia. Però sí amb la mateixa energia. I més, encara, veient com el seu fill, després de quedar paraplègic, “ens està donant un exemple de vida”. Personalment, Besolí està “orgullós” d’ell mateix. I de la seva família. “D’haver aguantat tot això” alhora que ha après a “a gaudir dels moments”.