Després que l’Altaveu revelés un document del servei de seguretat de l’ambaixada espanyola a Andorra datat el 25 de març del 2015 i que reflectia les entrades de personal extern a la missió diplomàtica que hi havia hagut durant el dia abans que posava de relleu que havien acudit a la legació dos policies del cos nacional espanyol i dos responsables informàtics vinculats a BPA i que tots quatre coincidirien durant més de nou hores al despatx de l’agregat d’interior, Celestino Barroso, aquest dilluns s’han començat a donar les primeres reaccions. Liberals d’Andorra ha fet públic que divendres passat mateix va presentar una pregunta parlamentària a partir de la qual ha exigit al Govern que concreti en quines condicions dos tècnics vinculats a un banc del Principat llavors sota tutela de l’administració acudeixen a l’ambaixada espanyola amb un disc dur de gran capacitat per, suposadament, lliurar dades, com a mínim, de la filial espanyola, Banco Madrid.
El president parlamentari i candidat liberal Jordi Gallardo ha assegurat que la forma de fer les coses, la manera de lliurar les dades, era com a mínim “matussera” i ha mostrat la seva preocupació perquè no es tractés d’una vulneració més del “principi de sobirania” d’un Estat com l’andorrà. Demanat poc després sobre la qüestió el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, en el marc d’un acte al centre sociosanitari del Cedre, el polític demòcrata s’ha mostrat convençut que si “aquesta reunió ha tingut lloc, que ho ignoro, haurà estat en compliment d’una comissió rogatòria internacional” i, per tant, “amb l’aval dels jutges andorrans”. El document de l’ambaixada en cap moment fa referència a la presència de cap autoritat judicial andorrana en l’acte d’entrega del disc dur, que deuria ser més que això: el lliurament d’un maquinari no necessita nou hores, sembla clar.
Espot ha recordat que al Principat es respecta “la separació de poders” i, en conseqüència, les decisions dels organismes judicials “no es comuniquen al Govern”. Ara, i davant la pregunta formulada pel grup parlamentari liberal, l’executiu s’informarà prop de la Justícia com van esdevenir-se els fets. “Si hi va haver aquest aval, no hi ha res a dir. Els òrgans judicials són sobirans per prendre aquest tipus de decisions. En cas que no hi hagués hagut aquest aval i sí hi hagués hagut aquesta reunió en prendrem nota i adoptarem les mesures que s’escaiguin”, ha afirmat l’exbatlle i titular ministerial de Justícia i Interior.
Pendent de la resposta que doni Govern -formalment, la pregunta liberal s’ha de substanciar en seu parlamentària el 8 de novembre- n’estaran també els membres socialdemòcrates del grup mixt. Tot i mostrant-se molt tebi sobre la qüestió, el líder parlamentari i candidat del PS, Pere López, ha afirmat que “el tema no sembla menor”. S’ha mostrat prudent en afirmar que “no tenim els elements per poder-nos pronunciar” i ha afirmat que “potser hi haurà una explicació” que avali la manera d’afer, l’actuació com a mínim gens clara que hi va haver al seu dia. “Que es donin les explicacions escaients i llavors ens pronunciarem”, ha reblat López.
L’afer ja ha travessat les fronteres andorranes. I fins i tot el diputat del Partit Demòcrata Català (PdCAT) al Congrés espanyol, Jordi Xuclà, s’ha mostrat molt preocupat pel que ha considerat un “escàndol”. En una piulada a través del seu compte de Twitter. Xuclà, jurista de formació, ha demanat també “explicacions per saber si les clavegueres de l’Estat sota el govern del PP van actuar sense cobertura legal en un país tercer”. Al seu dia ja havia transcendit que la maniobra realitzada per Espanya per obtenir les dades de Banco Madrid havia estat molt poc usual i, en principi, impulsada per la fiscalia anticorrupció espanyola suposadament en connivència amb els seus homòlegs del Principat.