La degana dels advocats ha tancat amb un ampli discurs l’acte d’imposició de la toga als quatre nous col·legiats del col·lectiu (Melanie Cachafeiro, Irina Monroy, Xavier Cañada i Iris Miranda). També s’ha aprofitat per homenatjar la difunta Olga Güell i per fer un reconeixement als 25 anys de trajectòria professional de Lluís Ruiz. Tant durant les al·locucions dels quatre nous lletrats com la de Ruiz ha traspuat la situació de crispació que es viu al món judicial. I s’ha advocat per retornar al diàleg, a la paraula, al consens. A trobar vies d’acord i no d’enfrontament. En certa manera, i celebrant tots aquests parlaments, també Bellocq ha fet una referència a “la necessitat de la unitat” alhora que ha reclamat una major implicació dels col·legiats respecte del l’ens professional: “Un col·legi fort és un advocat independent; sense independència l’advocat no és res”, ha dit.
El clima de crispació que viu el món judicial ha surat en l'ambient de l'acte d'imposició de la toga: els nous lletrats i aquell homenatjat per 25 de professió s'hi han referit d'una manera o altra
Durant el seu discurs Bellocq ha fet una pinzellada a tots aquells neguits que té el col·lectiu professional. D’entrada ha demanat que cal procedir d’una vegada a la implantació de la signatura digital, a l’accés electrònic a l’administració de Justícia, una qüestió sobre la qual, com ha reconegut el ministre de Justícia, Josep Maria Rossell, s’està treballant. La degana dels advocats ha alertat, però, que cal anar amb molta cura perquè “a Espanya el sistema no funciona”.
Bellocq també ha demanat que una vegada per totes el Govern accepti modificar la Llei de l’advocacia en el sentit que pretén el col·lectiu, exigint una major formació continuada i introduint canvis a la qüestió del procediment disciplinari i un seguit de “complements que no són molt importants”. La degana dels advocats ha recordat també que el Codi de família que s’havia elaborat durant la legislatura passada i que no es va acabar tramitant al Consell no va tenir el suport dels lletrats perquè “dibuixa una família prehistòrica”.
Sobre aquesta qüestió ha estat rotunda en la històrica sala del Tribunal de Corts a Casa de la Vall. Ha criticat que el text que es pretenia tramitar parlamentàriament en cap cas s’adapta a la societat actual i manté especialment la dona en un rol molt secundari. Bellocq ha deixat clar que “respectant el nostre Copríncep, però tots ens hem d’adaptar una mica” per modernitzar el text. Era una clara referència a la Mitra per tal que admeti les noves formes de família que hi ha en qualsevol societat, també l’andorrana.
L’advocada ha insistit també que “les execucions no funcionen massa bé” i que malgrat que la creació de la figura del saig ha alleugerat una miqueta la situació, ni de bon tros s’està en un escenari ideal. “El que vol el justiciable és que quan obté una sentència al seu favor pugui acabar cobrant i no pas que hagi d’acabar penjant la sentència a la paret”. En aquest sentit, per exemple, ha demanat la creació d’un registre d’embargaments perquè pugui ser més gestionable el procés de cobrament per part de tots els intervinents en qualsevol cas.
Bellocq afirma que “el respecte entre advocats i magistrats és, també, el respecte per la institució judicial, que és un bé comú: el respecte al justiciable”
Bellocq ha tornat a posar sobre la taula la qüestió del màster de Dret. La batalla entre el col·lectiu i la Universitat d’Andorra és dura i persistent. I entre els uns i els altres, els estudiants acaben marejats i perjudicats. La degana dels advocats ha arribat a predir que fins i tot els estudiants de l’Ud’A hauran de passar el certificat d’aptitud professional perquè el màster que imparteix l’Ud’A “no està a l’altura” del nivell dels països de l’entorn i, per tant, s’haurà de “reformar” el pla d’estudis.
Bellocq ha passat tota la responsabilitat a la universitat, sense explicar, però, que la participació del Col·legi d’Advocats en el disseny del pla d’estudis ha estat imprescindible i que les anades i vingudes de les darreres juntes del col·legi han dilatat moltíssim un màster que fa molts cursos que hauria d’haver estat un realitat i que tot just ara iniciarà el segon any i, encara, amb una sabata i una espardenya.
Finalment, la degana s’ha referit a la qüestió de la deontologia professional, referint-se en molts casos encara que mai explícitament i encara menys sense parlar clar, a les controvèrsies generades en el ‘cas BPA’. “La qualitat del clima en una jurisdicció té a veure amb la relació que hi ha entre el magistrat, el fiscal i el degà”, ha dit abans d’afirmar que “el respecte entre advocats i magistrats és, també, el respecte per la institució judicial, que és un bé comú: el respecte al justiciable”. Bellocq ha explicat que s’obren més expedients del que sembla contra advocats, però que n’hi ha pocs que acabin en sanció perquè després d’analitzar els casos en la majoria d’ocasions s’acaba concloent que els lletrats han actuat bé. La màxima responsable del Col·legi d’Advocats ha explicat que, anualment, de mitjana s’obren uns 25 expedients. Bellocq ha evitat dir quants n’hi ha en curs en l’actualitat.