Ja se sap que si no hi ha una regulació artificial, en aquest cas la cinegètica, la que es fa a través dels caçadors, l’espècie s’acaba autoregulant. I això no es fa d’altra manera que no sigui amb malalties comunitàries que acaben reduint de manera important la població, en aquest cas d’isards. No seria la primera vegada. I no seria per ara el cas. Fins al moment s’han abatut en xifres rodones una vuitantena d’animals, dels 202 que com a molt es poden matar durant aquesta setmana de caça. Una setmana molt intensa i de força estrès per als animals.
Dels exemplars morts fins ara, de les primeres analítiques i mostres que s’han anat prenent, no n’ha sortit cap incidència important. No hi ha pestivirus, no hi ha llengua blava -i enguany s’ha estat molt al cas de l’impacte que podria tenir aquesta malaltia entre els animals salvatges, en aquest cas els isards-, i tan sols s’ha detectat, fins a la data, un cas de queratoconjuntivitis, que malauradament és massa comú en aquesta varietat d’animals però que, almenys aquesta temporada, no està tenint una especial incidència.
Alguns caçadors creuen que s’hauria de permetre abatre més isards. O bé canviant les fórmules que s’apliquen actualment per tal que es puguin concedir més anelles durant la setmana cinegètica o bé buscant altres alternatives que podrien passar per estendre la caça de l’isard durant una temporada més llarga. Però tot això seria una proposta que ni s’ha plantejat formalment ni tampoc, obertament, està secundada per la federació de caça.
És un pensament de caçadors que fa temps que està en l’aire veient l’actual estat de la cabana i el volum d’exemplars que es veuen a la muntanya. I a la muntanya, ara per ara, s’està xalant de valent entre els caçadors, que pugen i baixen segons les necessitats, segons les possibilitats de gaudir de dies d’oci o si han d’acudir al punt de control dels banders que, de moment, no han detectat cap incident i van fent controls mirant de no immiscir-se massa en la ‘feina’ dels caçadors.
Comentaris (8)