Els exemplars no sovintegen precisament a Andorra i cada any se'n capturen entre cinc i 10. Els caçadors es queixen que els banders s'aprofiten de la seva feina per conèixer els costums i els llocs per on es mouen els cèrvols. Consideren que els banders juguen amb avantatge i que els fan una 'competència deslleial'. Al mateix temps, es plantegen si és ètic que els banders duguin a terme aquesta pràctica. Normalment, el cèrvol es caça mitjançant dues modalitats, l’acostament i la batuda.
Malgrat la poca presència d'exemplars a les muntanyes del Principat, el cèrvol és una de les espècies més representatives del panorama cinegètic; la seva capacitat d'adaptació a qualsevol tipus de clima i la manca de depredadors naturals l'han servit per expandir-se per Andorra. Els caçadors assenyalen que un dels banders ha capturat dos cèrvols aquest mateix mes de novembre. El fet que sigui un animal vistós i que sovint els seus exemplars disposin d’una bona cornamenta els fa peces d’un cert interès per als caçadors.
El primer any que es va donar via lliure per abatre’ls, se’n van matar un parell. A Pal i a Soldeu. També se n'han abatut a la zona d'Encondina, a Ordino.