Els isards primals són exemplars joves, però que ja han superat el temps de cria. Per tant, són abatibles. El que no hi ha massa són trofeus, que són denominats d’aquesta manera aquells animals amb una bona banya. Normalment correspon a exemplars grans, robustos, vells fins i tot. El fet que les darreres temporades cinegètiques, degut a l’increment d’exemplars, s’hagi permès un nombre d’anelles més elevat que cursos precedents, ha fet que hagi caigut el número de trofeus. Enguany hi ha rècord de caçadors inscrits (que no vol dir que tots vagin a la muntanya i encara menys alhora) i d’isards comptats, uns 1.400 en xifres rodones.
En certa manera, per dir-ho així, hi ha una renovació de l’espècie. Un rejoveniment. S’han abatut exemplars vells perquè els trofeus són el que més requesta genera entre els caçadors. També hi ha dubtes sobre l’estat de la cabana atès que s’han vist molts menys cabrits dels que els caçadors esperaven veure. Amb tot, la setmana està transcorrent bé. I el temps, la climatologia, també està sent bona, tot i la davallada de temperatures i algunes precipitacions que hi ha hagut els darrers dies. Però que també va bé a aquells que estan a la muntanya. També els agrada.