Cinca s’ha referit a aquesta qüestió arran de les noves converses que hi va haver la setmana passada a Brussel·les, que “van anar bé en el sentit que es va anar completant l’agenda” que, segons el ministre, no va estar pas centrada en la negociació del capítol de la lliure circulació de mercaderies, que és on s’inclou la qüestió del tabac, si no que més aviat es va començar a orientar cap al capítol de la lliure circulació de capitals. Tancar l’acord global, vista la complexitat de tot plegat, “no és una qüestió que ens amoïni”. El que preocupa més al Govern d’Andorra a tenor de les paraules del portaveu governamental és que el fet de “poder tancar una llibertat no endarrereixi la resta”. Així ha justificat el fet pel qual no hi ha un document tancat i barrat que reculli el suposat acord en relació amb la transitòria del tabac.
El titular de Finances manté que no hi ha cap novetat però tampoc no pot concretar quan realment es pot tancar el suposat pacte; ara, més enllà de les mercaderies, s’intenta avançar en la circulació de capitals
Cinca considera que en relació al ‘producte estrella’ andorrà “cap serrell queda pendent” i que per Andorra es podria donar per liquidada la qüestió. Però també és cert, i ho ha admès el titular de Finances, que “hi ha altres interlocutors”, en relació amb Mònaco i San Marino, que també participen de les negociacions globals i que la UE “té unes complexitats pròpies i vol el seu temps”.
El ministre portaveu ha afirmat que la darrera reunió a Brussel·les, just pocs dies després que l ministre francès d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, visités el Principat, no va suposar “cap novetat significativa” i que la “fiscalitat no forma part de la negociació” tal i com Cinca hauria remarcat que ja va deixar clar Darmanin. El titular de Finances, però, no ha respost obertament i de forma indubtable sobre el fet de si la UE ja ha retirat de la taula la proposta que els preus del tabac d’Andorra se situessin al mateix nivell del país de l’entorn més barat. Ha insistit en el fet que el període de trenta anys és “la idea” amb la qual treballa Govern i que la transitòria no estaria condicionada a res.
Més duaners i més eficiència en la lluita contra el contraban
En la roda de premsa posterior a la reunió del consell de ministres, també ha comparegut el director general del departament de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa, que ha exposat a grans trets les dues principals línies de treball de l’àrea: el programa anual de tributs i el pla de control fiscal. No hi ha cap gran novetat i tot segueix el camí marcat. Això sí a partir d’aquest cap de setmana passa a ser vigent la cooperació policial i duanera amb França i es preveu, entre la col·laboració internacional i els canvis normatius interns recentment aprovats, “ser més eficients en combatre el tràfic il·lícit” de tabac. És a partir de diumenge que, formalment, podran actuar patrulles mixtes, tant de duaners com de policies. Aquesta cooperació, però, es preveu que se cenyeixi en el punt fronterer i alhora de compartir informació.
Entre aquest 2018 i l’any que ve, el departament de duanes preveu incorporar dotze anys nous (set i cinc) que permetran dotar de més múscul humà el conjunt del departament. El reforç de personal no tindrà una incidència directa amb el control que es pugui fer al Pas, ho ha deixat clar Hinojosa, encara que tot plegat sí que hauria de redundar en una millora del servei i una major eficiència. El director general de Tributs i Fronteres també ha explicat que es preveu poder dur a terme en breu, perquè la normativa ja ho permet i ara s’ha de resoldre des del punt de vista tècnic, l’embargament automatitzat dels comptes bancaris per als deutes de menor quantia. Durant el 2017, per la via executiva de l’embargament, el Govern ha recuperat 500.000 euros, segons que ha explicat Hinojosa.
El responsable governamental també ha explicat que es continua treballant en la ‘construcció’ de l’agència tributària nacional, que hauria d’entrar en funcionament l’1 de gener del 2020 (la seva posada en servei és posterior a l’inicialment previst). Els treballs més específics per a la implantació de dita agència, segons Hinojosa, es faran durant el 2019. Durant l’any actualment en curs s’haurien d’examinar les aplicacions informàtiques que usa cada administració que s’integrarà a l’agència comuna i començar a harmonitzar diversos aspectes que ara per ara són diferents entre comuns (i molts dels comuns entre ells) i l’administració general.
Quan al ministre de Finances, Jordi Cinca, se li ha demanat per si la corporació d’Andorra la Vella finalment s’integrarà (o no) a l’agència nacional, el titular ministerial pràcticament ha tirat pilotes fora. Sembla evident que la capital, juntament amb la Massana i Canillo, no tenen intenció d’afegir-se al projecte que hauria de ser comú. Però el ministre confia que “a la llarga s’incorporarà tothom” perquè, a parer de Cinca, l’agència única serà “molt més eficient”.
Vigilants per la repercussió de possibles talls de via
El ministre portaveu també ha estat qüestionat sobre la possibilitat que els propers dies, que es preveuen de molt moviment de trànsit i d’arribada de turistes al Principat, hi pugui haver talls de carreteres organitzats pel moviment independentista català. Després de deixar clar, Jordi Cinca, que aquestes accions, si es donen, són en territori aliè, sí que ha assegurat que el Govern es mantindrà “en contacte amb les autoritats espanyoles” i amb els cossos de seguretat que tinguin potestat sobre el control de les accions reivindicatives, com ara els mossos d’esquadra, per poder estar al cas de la repercussió i l’abast de les eventuals accions. El ministre ha advocat perquè “no hi hagi un perjudici notori”. Demanat per la creació, al Principat, d’un comitè de defensa de la República (CDR), i tot i deixant clar que no tenia dades ni informació sobre el mateix, Cinca ha defensat la llibertat d’associació de les persones. Això sí, “dins de les normes de convivència i els paràmetres de la llei”. En aquest sentit ha recordat indirectament a aquells que puguin formar part d’aquell CDR que “sempre” s’ha de “respectar la llei del lloc on viuen”.