Cinc setmanes de ‘tancament local’ i tres mesos de repercussió econòmica com a mínim

Els operadors financers i els responsables de l’administració que han participat en el disseny de les mesures d’ajut al teixit empresarial han partit de la base que les dificultats es puguin allargar mig any

Una imatge de l'avinguda Carlemany, pràcticament buida, aquest cap de setmana.
Una imatge de l'avinguda Carlemany, pràcticament buida, aquest cap de setmana.
Els alts dirigents de l’administració i els operadors financers que aquests darrers dies han estat participant en les negociacions i el disseny per a l’establiment de les mesures d’ajut al teixit empresarial per intentar mantenir tant com sigui possible el sistema econòmic previ a l’impacte del coronavirus han partit d’un escenari de cinc setmanes de ‘tancament local’ i una repercussió econòmica directa de com a mínim tres mesos. L’escenari més pessimista previst ara per ara és que l’anormal funcionament econòmic del país s’allargui mig any.

Fonts consultades properes a coneixedors de les negociacions establertes fonamentalment entre el Govern i el sector bancari han assegurat que es parteix de la base que per afavorir el control de la crisi sanitària caldran cinc setmanes -la primera és la que hauríem passat- de confinament i, per tant, d’economia tancada a excepció dels serveis essencials. Les dues properes setmanes seran les més complexes des del punt de vista mèdic. Per tant, aquestes es donen per fet que seran d’obligat tancament total. 

Es preveu que les dues properes setmanes siguin molt complicades, posant en situació d’estrès i potser de col·lapse el sistema sanitari del país; com més ens quedem a casa, menys estrès

A partir de llavors, i veient com vagi l’impacte sanitari, es podrien arribar a relaxar algunes mesures. Però només a nivell intern. Mai més enllà de les fronteres. Els experts, segons les fonts consultades, creuen que pel tamany del país i sempre que es faci un confinament ben fet, el control de la situació sanitària es donarà abans que a la resta de països de l’entorn. Això no vol dir que les dues properes setmanes, s’ha dit, siguin molt complicades, posant en situació d’estrès i potser de col·lapse el sistema sanitari del país. Com millor es comporti la ciutadania i més es respecti el ‘quedem-nos a casa’ menys problemes de salut hi haurà.

Després caldrà veure com evolucionen els països de l’entorn. Per això, es calcula que durant un mínim de tres mesos, i potser fins a un període de mig any, l’economia del Principat patirà una davallada anormalment desaccelerada. El paquet de mesures adoptat per ara i que aquest dilluns s’hauria d’aprovar en forma de llei òmnibus al Consell General hauria de poder donar resposta a aquest termini d’entre tres i sis mesos d’activitat econòmica molt baixa, preveient, això sí, que a partir del mes i mig de l’inici de la crisi el consum intern pugui remuntar una miqueta més del que ho és ara i les properes setmanes.

Per saber l’impacte real en l’economia del país i comprovar fins a quin punt el model econòmic del país hauria d’adoptar un altre format caldrà esperar més temps. Una vegada la crisi sanitària estigui del tot solucionada al Principat i als països de l’entorn, caldrà veure la reacció de tots els agents econòmics del país. Dit planerament, caldrà veure si acabada la crisi de salut s’actuarà amb alegria per aquest fet o, al contrari, persistiran els dubtes i els temors davant algun altre seqüela i la frenada persistirà.

Es calcula que durant un mínim de tres mesos, i potser fins a un període de mig any, l’economia del Principat patirà una davallada anormalment desaccelerada

En qualsevol cas, asseguren les fonts consultades, els actors intervinents en les converses que s’han dut a terme els darrers dies per mirar de dissenyar un pla de contingència econòmica per a després de la crisi sanitària haurien estat conscients que es posa tota la carn a la graella o difícilment es podrà trobar una solució. Això no vol dir que pel camí no hi quedin nombroses empreses i diversos llocs de treball. El que caldrà és que l’aprimament, la contracció que experimenti l’economia, sigui el menor possible o, almenys, que perduri en el temps tan poc com pugui ser.

Tots els agents econòmics, socials i institucionals del país han començat a fer càlculs i estimacions sobre el cost que pot tenir la crisi, però és molt difícil d’obtenir una resposta no ja fiable sinó que tingui una mínima credibilitat. I això seria així especialment per dos motius: el primer, perquè no se sap quan durarà la crisi sanitària i les mesures de repercussió econòmica que s’han adoptat o que s’hagin de prendre per superar l’impacte en la salut. I, després, com ja s’ha apuntat, es desconeix quin serà el comportament de tots els actors socioeconòmics del país una vegada es doni per superada la pandèmia des del punt de vista sanitari.

Comentaris (18)

Trending