El Tribunal de Batlles va acordar fa tres mesos que calia fer marxa enrere en l’adjudicació. No que s’hagués d’anul·lar però sí que calia tornar enrere en el procés i revisar les valoracions tenint en compte que Montre, l’empresa guanyadora, no complia alguns punts del plec de bases. La sentència de primera instància donava resposta a una demanda administrativa interposada per Etna Serveis, l’altra empresa que havia concorregut al concurs. La Batllia va considerar que la societat guanyadora subcontractava prestacions bàsiques per oferir el servei -com el sistema informàtic- i que tampoc preveia una plantilla de personal.
Montre va presentar posteriorment un recurs a la decisió judicial inicial al qual ha tingut accés ara l’Altaveu i pel qual rebutja de pla l’argumentació del tribunal de primera instància, considerant que hi va haver una mala interpretació de la documentació que contenia la seva oferta. Deixa clar la societat que sí que tenia personal propi (un gerent, una administrativa i tres tècnics de manteniment i mecànica) i també aclareix que el sistema informàtic, malgrat que fos desenvolupat per una altra empresa, és de la seva propietat i, per tant, aquest servei, aquesta eina, no està subcontractada. Ben al contrari, Montre acusa Etna que el seu proveïdor tecnològic no va aparèixer mai.
L’adjudicatària assegura que el sistema informàtic és de la seva propietat tot i que l’hagi desenvolupat una altra empresa i que té cinc treballadors en plantilla
Per tot plegat, Cicland o Montre, que és el mateix i coincideix en la línia argumental també emprada pel Govern per refusar la motivació de la sentència de primera instància i recórrer-hi en contra, demana a la sala administrativa del Tribunal Superior la revocació de la resolució de la Batllia, la desestimació de la demanda de l’altra empresa que concorria al concurs i la confirmació que l’adjudicació del servei de lloguer de bicicletes elèctriques es va fer de forma correcta.
En el cas contrari, que es mantingui que la concessió a Montre no es va ajustar a Dret, la societat considera que la Justícia hauria de condemnar el Govern a indemnitzar-la “en concepte de danys i perjudicis” per responsabilitat administrativa. La quantia no s’estableix, s’hauria de decidir en període d’execució de sentència, però sí que els actuals concessionaris del servei citen en l’escrit quins creuen que serien els conceptes pels quals haurien de ser compensat. Així, consideren que Govern els hauria d’indemnitzar, d’entrada, per “totes les despeses derivades de la posta en marxa de la concessió”.
També per “totes les despeses derivades de les indemnitzacions” que Montre “es vegi obligada a satisfer com a conseqüència de la rescissió dels contractes laborals establerts amb els seus treballadors i els contractes de prestació de serveis, subministrament i publicitat”. També caldria que l’administració satisfés “el 20% del resultat d’explotació estimat per a tot el termini de la concessió, tal i com es recull a l’oferta presentada per Montre en concepte de lucre cessant”. I, finalment, “la totalitat de les costes processals ocasionades per la tramitació de la present causa, incloent aquelles derivades de la intervenció d’advocat, procurador i, en el seu cas, pèrits”.
Comentaris (3)