Chato, segons les fonts, hauria passat comptes amb els responsables tributaris i per les remuneracions obtingudes per les seves tasques arbitrals a la FAF en els exercicis en què l’IRPF ja estava en vigor amb prou feines, segons les fonts, el saldo a favor de l’administració seria d’unes desenes d’euros -probablement sense arribar al centenar- que el secretari d’Estat hauria liquidat ja amb el recàrrec pertinent si fos el cas, situació que no ha transcendit.
Ara el que cal aclarir són els límits de les activitats que tot i remunerades els funcionaris puguin realitzar. El ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, va mostrar dimarts la seva “plena confiança” en Chato però també va deixar una porta oberta a revertir aquesta situació si de les indagacions que es fessin se n’advertís algun canvi. És aquí on s’ha posat en mans de Funció Pública i dels serveis jurídics la petició perquè es deixi clar i rotund què s’entén per activitat professional. Fins que no hi hagi una solució legal a la petició feta, a nivell polític no es tractarà més de les repercussions del ‘cas Chato’ emmarcades en la denominada ‘operació Cautxú’.
L'exfutbolista i tècnic esportiu apareix en un llistat de persones que haurien rebut xecs de la FAF (en aquest cas per un valor de poc menys de 8.000 euros)
¿Però per què després del rebombori causat per la situació del secretari d’Estat d’Economia i el que semblava la seva més que probable sortida de l’executiu tot plegat va frenar-se? En certa manera perquè si Chato forma part de la quota liberal del Govern, hi ha un altre secretari d’Estat, en aquest cas demòcrata, que també apareix als papers del ‘cas Cautxú’. Es tracta de Justo Ruiz. Segons la documentació policial i judicial que apareix al sumari de l’afer que implica la Federació Andorrana de Futbol (FAF), l’exfutbolista i tècnic en aquesta matèria va rebre de la FAF xecs per un valor de poc menys de 8.000 euros que la policia entenia no degudament declarats.
Una primera diferència és que Ruiz no és funcionari i, justament, la seva activitat professional fins ara estava vinculada a la FAF (cert que durant el tram final de la legislatura passada l’ara secretari d’Estat va ser conseller general, càrrec que va ostentar aquesta legislatura durant unes poques setmanes). Una segona diferència és que una exempció reglamentària feia que Chato no hagués de cotitzar a la CASS per aquelles remuneracions ‘polèmiques’ i, en canvi, res no estalviava Justo Ruiz d’haver-ho de fer.
Retard en la designació oficial
De fet, el nom de Ruiz com a secretari d’Estat va sortir molt abans que es fes la designació formal. D’entrada, perquè la ministra titular dl departament, Sílvia Riva, no va prendre possessió del càrrec fins força més tard que la resta de ministres. Però, després, també es va voler aclarir la situació lligada a la FAF. La investigació del ‘cas Cautxú’, és clar, va més enllà d’un informe policial preliminar. Ha anat evolucionant. I Justo Ruiz ja hauria acreditat degudament que els xecs percebuts són regulars i les obligacions que respecte d’ells tenia han estat satisfetes. I és que l’informe policial es basaria sols en l’anàlisi d’uns comptes bancaris sense tenir en compte el conjunt de la informació que ara sí que té, almenys ja en bona part, la Batllia.
Una cosa és que aparegui un nom en un expedient judicial; l'altra que s'investigui; no hi ha cap funcionari investigat en el 'cas Cautxú'
I a la Batllia, justament, és on s’hauria dirigit el departament de Tributs per sol·licitar el llistat de funcionaris -de diverses administracions- que haurien percebut diners de la FAF per analitzar si han comès alguna irregularitat des del punt de vista impositiu. Fonts jurídiques consultades han assegurat que esperen que l’administració de Justícia denegui la informació sol·licitada per Tributs, encara que davant el rebombori causat és força improbable que aquesta desestimació s’acabi confirmant. En tot cas, ha de quedar clar, no hi ha cap funcionari investigat judicialment en el ‘cas Cautxú’. Tampoc ni Chato ni Ruiz.
L’afer que implica una suposada administració deslleial de la FAF manté com a processats les tres persones que al seu dia van ser detingudes i de les quals, dues, mantenen mesures que els limiten totalment o parcialment la seva llibertat. Es tracta de Tomàs Gea, secretari general, i José García, extresorer. El tercer processat és l’expresident Víctor Santos. Hi ha altres encausats, inculpats o investigats, segons la terminologia jurídica que es vulgui emprar. Això no és res més que persones sobre les quals se sospita que eventualment haurien pogut ser responsables de la comissió d’un presumpte delicte. En aquest llistat hi hauria una mitja dotzena de persones, totes empleades de la FAF i entre les quals l’únic amb una mica de rellevància pública perquè és el director tècnic de l’ens i perquè havia estat seleccionador nacional és David Rodrigo.
Comentaris (15)