- El Consell Superior de la Justícia ha de fer públic el 10 de gener el nomenament del recanvi de Jaume Tor, que ha deixat el càrrec en ascendir a la sala civil del Tribunal Superior
- Mentre que l’antiguitat a la casa faria decantar la decisió cap a Cristina Bea, els tentacles polítics situen com a favorita Azahara Cascales, que ja va ser assessora del ministeri de Justícia
Dues batlles instructores penals aspiren a presidir la Batllia després de l’ascens de Jaume Tor a la sala civil del Tribunal Superior. Azahara Cascales i Cristina Bea han presentat la seva candidatura. La solució definitiva se sabrà el 10 de gener, quan el Consell Superior de la Justícia ha de fer públic el nomenament. I
mentre Bea, amb molts més anys d’experiència al càrrec, tindria més suports dins de la casa, els tentacles polítics s’estarien decantant més aviat cap a Cascales.
Cristina Bea tindria en contra que en altres ocasions que se li hauria proposat, amb més o menys fermesa, poder assumir el càrrec, hauria declinat l’oferiment. Però aquest cop és diferent: ella mateixa hauria presentat candidatura. I els seus anys de bagatge a la casa i la seva fama de rigorosa li farien guanyar suports interns. En canvi, però, ningú no oblida que Cascales va ser assessora del ministeri d’Interior i Justícia, un càrrec equivalent a l’actual secretaria d’Estat, i que ho va ser, entre altres i sobretot, gràcies a la confiança i l’amistat que tenia i manté amb el titular ministerial Xavier Espot. De fet,
diverses fonts consultades es declinen per aquesta última tenint en compte que al final la decisió acaba sent subjectiva malgrat que també és cert que històricament la presidència solia recaure a aquell jurista amb més antiguitat.
El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, no ha deixat caure ni una sola pista durant l’acte de jurament arran de la renovació de quatre magistrats. Tres del Tribunal Superior (
Marie Conte, Albert Andrés Pereira i Yves Picod) i una altra del Tribunal de Corts (
Concepció Baron). Encara un cinquè magistrat, en aquest cas
Bernard Plagnet, ha estat designat magistrat emèrit en arribar als 70 anys però encara no tenir-ne 75. I, més enllà del nomenament emèrit, se l’ha situat a la roda de magistrats substituts.
